El 23è Festival Flamenc de Manlleu va apostar per un nou format

Aquest any, ambmotiu del XXIII Festival Flamenc, la Peña Flamenca de Manlleu va apostar per un format diferent basat en dos cantaores, un guitarrista i un grup de ball.

Rocío Bazán i Miguel de Tena, dos joves provinents del sud d’Espanya, ambdós amb una gran professionalitat davant l’escenari. La primera, de Málaga, amb un cante personal i acompassat, va demostrar el seu coneixement dels estils de la seva terra amb unes boniques malaguenyes de la trini que va rematar amb uns abandolaos de Juan Breva. Miguel de Tena, de Badajoz i amb una "làmpara minera" sota el braç, va fer ressonar la seva veu profunda, aguda i dolça amb un extens repertori on hi dominaven els cantes libres. L’acompanyament de Juan Ramón Caro va resultar immillorable. Precisió, coneixement i sentiment. Sens dubte una de les millors guitarres de la nostra terra.

Sal y Pañí es va encarregar d’obrir la primera i la segona part del festival amb una proposta sòlida i un repertori ampliat i innovador. Un quadre de ball que mostra la seva evolució tant en la qualitat artística del muntatge com en la compenetració entre els seus integrants. Les paraules del presentador, Francisco Hidalgo, van transmetre a la perfecció l’essència de cada cante, de cada toque, de cada ball i de cada artista. Un gran coneixedor d’aquest art al servei de les entitats i associacions flamenques de Catalunya.

La crisis es va fer notar en l’assistència de públic. Tot i així, els que estaven allà van arribar a casa amb un bon sabor de boca.