TRADIFOC
Una xerrada sobre el català a la Catalunya Nord inicia els actes del Tradifoc a Manlleu
La conferència es durà a terme aquest dimecres a la tarda al Museu del Ter de Manlleu
Elter.net
18 de maig de 2026 a les 17:45
Anirà a càrrec de l'alcaldessa d'Els Banys d'Arles, Maria Costa
Manlleu presenta dues conferències emmarcades dins de la programació del Tradifoc 2026. El programa d'activitats celebrarà els 60 anys de la Flama del Canigó i s'iniciarà aquest dimecres, a les set de la tarda, al Museu del Ter amb la conferència Flama i llengua: la situació del català a la Catalunya Nord. Anirà a càrrec de l'alcaldessa d'Els Banys d'Arles, Maria Costa, qui explicarà la situació del català a la Catalunya Nord i respondrà a qüestions com el no reconeixement del català com a idioma oficial a França, la prohibició de l'ús del català en els plens polítics o perquè menys joves parlen aquest idioma. L'acte comptarà amb la participació musical del Cor d'Homes d'Osona, que amenitzarà l'acte amb cançons d'autor i temes espirituals.
Situació crítica
La llengua catalana passa per un mal moment a la Catalunya Nord. Les institucions polítiques franceses consideren el català com un idioma regional i patrimonial i l'estat de Macron manté la llengua francesa com únic idioma oficial en la constitució i dins de l'administració nacional. En les diferents etapes polítiques, no s'ha donat suport polític, econòmic i institucional per la preservació del català. La llengua de Pompeu Fabra mai ha estat considerat un idioma de primera i encara que s'ha reconegut el seu ús en la Catalunya Nord, es considera un idioma residual.
El seu ús és inexistent en l'escola pública i és baix en les administracions públiques de la zona. També s'han produït conflictes com el judici del Tribunal Administratiu de Montpellier a alguns alcaldes de la Catalunya Nord per incloure l'ús del català en els plens polítics. Encara que molta gent l'entén, molt poca gent el parla i les empreses no el reclamen a l'hora de treballar o contractar personal.
Explicar el significat de la flama del Canigó a tothom
El Tradifoc continuarà el dijous 4 de juny amb la conferència central del seixantè aniversari de la Flama del Canigó. La xerrada forma part del cicle d'Aula Oberta i anirà a càrrec d'Antoni Ayala, qui explicarà els orígens, el significat, el simbolisme i la identitat d'una tradició que any rere any es fa en el nostre país. La xerrada se celebrarà a l'Auditori Fundació Caixa de Manlleu i els assistents gaudiran de l'actuació musical de la Coral de les Veus del Ter.
Situació crítica
La llengua catalana passa per un mal moment a la Catalunya Nord. Les institucions polítiques franceses consideren el català com un idioma regional i patrimonial i l'estat de Macron manté la llengua francesa com únic idioma oficial en la constitució i dins de l'administració nacional. En les diferents etapes polítiques, no s'ha donat suport polític, econòmic i institucional per la preservació del català. La llengua de Pompeu Fabra mai ha estat considerat un idioma de primera i encara que s'ha reconegut el seu ús en la Catalunya Nord, es considera un idioma residual.
El seu ús és inexistent en l'escola pública i és baix en les administracions públiques de la zona. També s'han produït conflictes com el judici del Tribunal Administratiu de Montpellier a alguns alcaldes de la Catalunya Nord per incloure l'ús del català en els plens polítics. Encara que molta gent l'entén, molt poca gent el parla i les empreses no el reclamen a l'hora de treballar o contractar personal.
Explicar el significat de la flama del Canigó a tothom
El Tradifoc continuarà el dijous 4 de juny amb la conferència central del seixantè aniversari de la Flama del Canigó. La xerrada forma part del cicle d'Aula Oberta i anirà a càrrec d'Antoni Ayala, qui explicarà els orígens, el significat, el simbolisme i la identitat d'una tradició que any rere any es fa en el nostre país. La xerrada se celebrarà a l'Auditori Fundació Caixa de Manlleu i els assistents gaudiran de l'actuació musical de la Coral de les Veus del Ter.
