Carles Garcia, director del MIT, Pep Mas, regidor de cultura i Núria Silvestre, directora de la biblioteca
El Museu Industrial del Ter i la Biblioteca Municipal de Manlleu amb la col·laboració del Teatre Centre de Manlleu han organitzat un seguit dactes per recordar els escriptors Josep Grau i Armand Quintana en el cinquè aniversari de la seva mort. Per a locasió shan preparat conferències, dos clubs de lectura, una ruta literària i una exposició documental de premsa, llibres i fotografies.
La ruta literària tindrà lloc el proper 3 doctubre. Per a locasió shan escollit 13 escriptors manlleuencs que en alguns dels seus textos parlen dalgun racó de la ciutat. La ruta comptarà amb la dramatització dels actors del grup del Teatre Centre. Per participar-hi cap inscriures abans del 30 de setembre a lespai Bisbe Morgades de la biblioteca. La ruta sortirà del MIT i finalitzarà a la biblioteca. Es preveu una durada dunes dues hores. Es preveu que la ruta es pugui repetir en altres ocasions i també adaptar-la per tal que els escolars dESO i Batxillerat en puguin gaudir.
Per a locasió també shan preparat tres conferències. Els actes començaran el dia 22 de setembre amb una conferència de Sam Abrams sobre lobra de Josep Grau. El 7 doctubre serà el tron de Lluís Solà que parlarà sobre dHumanisme dArmand Quintana. Finalment, el 4 de novembre Jordi Puntí oferirà la conferència "Una herència privilegiada: en Grau i lArmand i la nova narrativa osonenca". La biblioteca municipal de Manlleu també ha preparat una exposició amb material divers, des de textos inèdits fins a material descriptura cedit per les famílies. Es podrà veure a la mateixa biblioteca fins el 6 de novembre.
Per conèixer lobra daquesta dos escriptors també shan organitzat dos clubs de lectura. El primer tindrà lloc el dia 28 de setembre amb lobra "Balada de Florian" de Josep Grau. El dia 13 doctubre serà el tron de lobra "El temps cremat" dArmand Quintana.
Tant Grau com Quintana van ser grans defensors de la cultura catalana des de la seva tasca d'escriptors i narradors, des del seu activisme polític durant la transició democràtica i pel seu exercici de professors de llengua catalana en plena època franquista.