Satisfacció entre les colles osonenques perquè els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Les colles castelleres osonenques valoren positivament la declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial ho ha acordant aquest dimarts durant la seva cinquena sessió a Nairobi, Kènia.

Ja feia dies que el món casteller esperava que la Unesco donés el vistiplau final a la candidatura, que havia iniciat el seu recorregut l'abril del 2007 a Valls amb la celebració de la primera Nit de Castells. Des d’Osona, segons el cap de colla dels Nyerros de la Plana, Jordi Carbasa, el món casteller "uneix molt i tothom hi pot trobar el seu lloc". Carbasa espera que aquest reconeixement també serveixi perquè la gent s’animi a participar d’aquesta activitat i engresca a tothom a anar al seu local al polígon de la Coromina.

La candidatura portada a la Unesco presentava els castells com una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, i com una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món sota el lema 'força, equilibri, valor i seny'. Segons el cap de colla dels Sagals, Xavi Rius, aquest reconeixement podrà servir "per dignificar aquesta activitat". El Sagals sortiran aquesta nit de dimarts a la plaça de Vic per celebrar aquest reconeixement. Serà entorn de les 10 de la nit.

La delegació catalana desplaçada a Nairobi i encapçalada pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha conegut de primera mà la notícia en el mateix Keniatta International Conference Center on ha tingut lloc aquesta cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial.

D'aquesta delegació també n'han format part els representants de les entitats promotores de la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, entre els quals hi ha el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; l'editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

A més d'explicar l'execució tècnica i la història bicentenària dels castells, la candidatura presentada a la Unesco realçava els valors socials que promou la cultura castellera, com la lluita per l'autosuperació individual i col·lectiva, l'esforça per assolir un objectiu, la solidaritat (tant entre els integrants d'un mateix grup com entre grups) i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

Va ser el passat mes de febrer quan la Unesco va comunicar a la comissió impulsora de la candidatura dels castells que el dossier lliurat era 'tècnicament complet'. Aquesta era una passa imprescindible per seguir endavant en un llarg recorregut iniciat l'abril de 2007 a Valls, amb la celebració de la primera Nit de Castells i la primera proclamació d'aquesta aspiració.

El bon suport social rebut arreu del país i la declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l'abril de 2008, van fer que la candidatura tirés endavant amb més força.

Malgrat tot, la Unesco és una organització d'estats i per això reclamava que fos l'estat espanyol qui formalitzés oficialment la proposta castellera. Així, a la reunió del Consell de Patrimoni Històric (organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes) de juliol de 2009, es va donar el vistiplau a la candidatura. Finalment, la demanda es va formalitzar el 28 d'agost passat quan es va presentar el Dossier de la Candidatura dels Castells a la seu de la Unesco, a París.

Com els castells, el cant de la Sibil·la de Mallorca i el flamenc també han entrat a formar part aquest dimarts del grup exclusiu de menys de 300 elements de tot el món reconeguts per la seva singularitat.