Onze alpinistes, la majoria torellonencs, volen conquerir el Dhaulagiri

ACN - Una expedició d'onze alpinistes catalans agafa un avió aquest dilluns cap a Katmandú per tal que tres d'ells intentin fer el cim de la setena muntanya més alta del món, el Dhaulagiri de 8.167 metres. La majoria dels formen part del Centre Excursionista Torelló i amb el seu primer vuit mil busquen "l'excusa" per celebrar els quaranta anys de l'entitat, explica el cap de l'expedició, Edu Rifà.

Van descartar els més "tècnics" i els més "comercials" i van optar per la Muntanya Blanca perquè "té una bellesa i una història que captiva, és una piràmide perfecta". D'il·lusió, molta; però també tenen clar que "el més important és tornar". Per això, afirma: "No hem promès el cim a ningú".

"Som conscients de les nostres limitacions", assegura Edu Rifà i per tant fer cim és "la cirereta del pastís". Una cirereta que no han "promès a ningú". De l'expedició que marxa aquest dilluns cap a Katmandú, amb escala a Doha, només tres torellonencs (Jordi Barniol i Gabriel Moreno, a més de Rifà) intentaran trepitjar els 8.167 metres d'alçària que té la Muntanya Blanca en una aventura que es pot allargar fins el 23 de maig. Un quart membre de l'expedició, Carme Carmona, serà l'enllaç al camp base durant tota l'expedició, a uns 4.700 metres; i la resta, d'integrants de la 'Torelló 8.0 -Dhaulagiri 2012' els acompanyaran durant el 'trekking' fins al camp base i tornaran a casa al cap de vint dies.

"Hi posarem tot de la nostra part, però hi ha un component de sort que no està a la nostra mà". Per això afegeix: "Tenim clar que el més important és tornar; si pot ser amb el cim millor, i si no, l'experiència des del minut zero ja ha valgut la pena".

El projecte va sorgir com a "excusa perfecta" per celebrar els quaranta anys del Centre Excursionista Torelló. Mai fins ara, cap expedició de la zona havia intentat conquerir un dels catorze vuit mils del planeta. Van descartar els que "menys els motiven", és a dir: "els que mal anomenem 'comercials'" i els "més tècnics". De les opcions que quedaven, el Dhaulagiri "té una bellesa i una història que captiva, és una piràmide perfecta, no deixa indiferent", assegura Rifà.

Ara bé, la dificultat també està garantida: es calcula que la Muntanya Blanca és la sisena del món en dificultat. Rifà explica que més enllà de l'aclimatació a l'altitud, el Dhaulagiri té un punt "tècnic per sobre dels 7.000". És una aresta de neu i gel amb trams verticals i hauran d'equipar-la amb cordes fixes. És precisament l'alçada el què la fa més complicada. Per tot plegat, la preparació física és important, diu, però no deixa de ser "alpinisme en altura". Més rellevant és el factor psicològic, un valor que permet superar "situacions de certa duresa" però que és "poc entrenable".

La resta dels membres de l'expedició són Mariona Prat, Manel Dionís Comas, Lourdes Comas, Xevi Palacios, Jordi Matias, Ana Maria Pérez i Cristina Cortés. Des que es va presentar l'expedició en la 29a edició del Festival Unnim de Cinema de Muntanya, els expedicionaris ha presentat el projecte de forma didàctica als centres educatius del municipi.

La primera vegada que es va fer cim a la Muntanya Blanca va ser el 13 de maig de 1960, amb Kurt Diemberger al capdavant. Han intentat conquerir el Dhaulagiri més de 300 expedicions i almenys 55 persones hi han perdut la vida.