El Girona 'C' no dona opció al Manlleu de donar la campanda (3-1)
Dos gols a la primera meitat del conjunt gironí van deixar el partit molt coll amunt pels interessos manlleuencs
A diferència del què va passar al camp del Vilassar de Mar, l'AEC Manlleu no va poder guanyar al camp del líder. La qualitat individual del filial gironí es va imposar des de l'inici i els gols van caure pel seu propi pes davant un conjunt manlleuenc que va donar la cara a la segona meitat i va tenir estones de clar domini respecte el rival.
Les grans dimensions del terreny de joc tampoc ajudaven i sobretot a la primera meitat, els locals feien córrer l'esfèric de banda a banda intentant trobar el desajust defensiu per poder marcar. El Manlleu esperava replegat al darrere, acumulant tots els homes al seu propi terreny de joc. A diferència d'altres ocasions, ni els contracops ni l'estratègia van servir com a arma. Finalment, va ser la qualitat individual d'Uri Santos la que va decidir el partit. Li va guanyar la partida a Raül Garcia en dues ocasions i va cedir-la a Ferran. El primer cop, l'extrem local va assistir a Muritala per obrir el marcador i en la segona, va acabar la jugada ell mateix.
El 2-0 al descans era un mur massa gran per a saltar en només 45 minuts. Tot i així, el segon temps va servir al Manlleu per canviar l'imatge. Fredi i Marçal van entrar al terreny de joc i l'equip va començar a jugar amb més criteri. No obstant això, el Girona, que ja tenia els deures fets i esperava al darrere, va matar el partit a la contra. Novament Ferran va tornar a assistir perquè, en aquesta ocasió, Miki Poveda fes el tercer. Amb tot decidit, l'equip va treure el caràcter i va poder marcar el gol de l'orgull.
Va ser Raúl Campayo en jugada individual per banda esquerra quan restaven cinc minuts per al final. Fins i tot Martí Soler va poder animar el matx, però el seu xut va sortir fregant el pal. El 3-1 ja no es va moure i ara el Manlleu afrontarà 2 partits vitals com a local per allunyar definitivament els fantasmes del descens.
