El CAP Manlleu fa un seguiment més intens a 60 nenes amb un "risc més alt" de patir ablació de clítoris

Aquest dijous es commemora el Dia Internacional de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina. El CAP de Manlleu organitza una jornada per implicar els professionals en la prevenció. Aquest pràctica tradicional en alguns països, principalment africans, està considerada com una violació dels drets humans, que pateixen les nenes i les dones.

A Manlleu, la presència de dones, nenes i famílies procedents de països africans on es practica l’MGF fa necessari el desenvolupament d’un pla d’acció en l’àmbit sanitari, centrat en la prevenció i detecció d’aquesta pràctica així com en l’atenció i la recuperació de les dones que l’han sofert. La directora del centre, la doctora Forcada, diu que cada any es fa algun acte entre els professionals de l’equip. Actualment es pensa que entre les pacients del CAP Manlleu hi ha al voltant d’unes 60 nenes que poden ser susceptibles que se’ls practiqui una mutilació, tot i que la dada "no és exacta". Segons la cultura i ètnia del seu país d’origen, el risc és més alt i se’ls fa un seguiment més especial. La doctora Forcada explica que és important una aproximació "des del respecte".

La sessió estarà dirigida per una metgessa i una infermera del CAP. Segons Forcada "tenim la sort de tenir la doctora Montse Guillamon i la infermera Ester Coromina que està a Pediatria que han fet molta formació externa sobre el tema, amb antropòlegs i experts per formar-se. Elles impulsen una jornada de treball de 2 hores amb els professionals de l’àrea bàsica. Tots ja treballen el tema "però amb diferents intensitats perquè l’assistència se’ns menja una mica". La doctora comenta que "elles s’han cuidat de passar una enquesta a tots els professionals clínics d’atenció directa als usuaris i n’han tret conclusions sobre com prevenir, detectar o atendre aquests casos i detectar barreres per poder descobrir noves maneres de treballar-ho". La doctora Forcada explica que "la detecció és difícil perquè hi ha moltes reticències i tabús per part de les dones, dels marits i també dificultats per part dels professionals mèdics que sovint no tenen prou temps per abordar-ho en 10 minuts".

Segons Forcada "es tracta de crear un lligam i un entorn de confiança per tal de poder tractar bé el tema". Les dades de dones que ja han patit MGF són "molt confidencials" però sí que la directora del CAP explica que de vegades les llevadores en el seguiment d’embarassos detecten mutilacions genitals. En aquests casos "s’aconsella fins i tot que es pot fer una recuperació i una reestructuració de la mutilació i s’adreça a centres que ho fan de manera gratuïta i voluntària". Llavors es tracta de manera especial tota la família perquè la resta de nenes poden ser "de risc i s’han de prevenir altres possibles casos".

Per la doctora, el que cal és "canviar una manera de pensar perquè per ells en el seu país d’origen és un ritu, una iniciació a l’edat adulta però hem de fer veure que és una pràctica nociva, hi ha persones que han mort, que han tingut complicacions de salut greu i que no cal passar per aquí per entrar a l’edat adulta, sinó que es pot fer d’altres maneres". Sovint "aquí ho veuen clar, però llavors quan van de vacances al seu país d’origen han de ser valents i, davant de les àvies, defensar aquest canvi de visió".