El Consorci Hospitalari de Vic difón material informatiu per incrementar la donació d’òrgans a Osona

La documentació, elaborada per l’Organització Catalana de Trasplantaments, és una guia per aquelles persones interessades en les donacions i inclou un carnet de donant, que es pot omplir. En el cas de la donació d’òrgans i teixits, el Consorci segueix un protocol que és copiat arreu del món, per com resulta d’efectiu.

Es tracta d’un sistema de detecció de candidats per tal que no es perdi cap donant. El doctor Lluís Lopera és el director de producte d’Atenció Immediata del Consorci. Els metges especialistes en cures intensives són els professionals que detecten els donants.

El donant ha de ser una persona que hagi mort a l’Hospital General de Vic després d’una aturada irreversible de les funcions cerebrals i, per tant, sense que hi hagi possibilitat de recuperació. Un cop certificada la mort, l’equip mèdic valora quins òrgans i teixits poden servir per millorar la salut o curar altres persones. La donació d’òrgans és un acte altruista. El carnet de donació és una eina que facilita molt els tràmits. Es pot aconseguir de manera molt senzilla a la "web de l'Organització Catalana de Trasplantaments":http://www10.gencat.net/catsalut/ocatt/ca/htm/. Si el difunt no té el carnet en el que ja expressa la seva voluntat de ser donant, es parla amb la família per tal que doni el seu consentiment.

Durant el 2009, al CHV, s’han fet dues donacions multiòrgans, tres d’ossos i pell i vuit de còrnies. A més de les donacions d’òrgans i teixits, al CHV també hi ha la possibilitat de fer donacions de sang del cordó umbilical, que durant l’any 2009 han estat 259. La sang s’extreu del cordó umbilical en el moment del naixement i conté una gran quantitat de cèl·lules mare que poden ser utilitzades per curar algunes malalties com la leucèmia o altres alteracions de la medul·la òssia. Segons Lopera, i si es té en compte les dimensions reduïdes de l’hospital, són xifres bones.

En els últims anys, la reducció de donants com a conseqüència dels accidents de trànsit ha fet que s’hagi d’investigar i obrir noves vies per "trobar més candidats". Segons Lopera, el sistema català és molt bo, segueix criteris mèdics, és transparent i universal i no s’hi poden trobar irregularitats com ara la compra i venda d’òrgans. A Catalunya hi ha aproximadament 1.000 persones que estan esperant un trasplantament que moltes vegades pot resultar definitiu per poder continuar vivint.