El Mas Oller de Sant Martí de Centelles descobreix la història del burro català

ACN - Davant l'esclat, fa uns anys, del símbol del burro català que es col·locava als vehicles com a mostra de catalanitat en contraposició al toro espanyol, Martí Sentías, amo del Mas Oller de Sant Martí de Centelles, ha decidit tirar endavant un projecte per explicar la història d'aquest animal tan nostrat.

Així, aquest propietari rural ha convertit casa seva en un museu on exposa la història de la família lligada a la importància i l'origen del burro català.

L'època daurada d'aquest animal va coincidir amb l'arribada del ferrocarril al segle XIX quan, gràcies al nou mitjà de transport, el burro es va poder exportar a llocs tan llunyans com els Estats Units, en la conquesta de l'oest, Argentina o Cuba.

Un pèl de color negre, metre seixanta-cinc d'alçada i el ventre i la cara interna de les extremitats, així com el musell, les zones orbitals dels ulls i la base de les orelles d'un color blanquinós són els trets principals que permeten a qualsevol persona reconèixer un dels símbols que s'identifica actualment amb Catalunya, el burro català. El propietari del Mas Oller, Martí Sentías, explica que segurament menys coneguda és la història d'aquest animal, els seus orígens o l'època daurada que va viure.

El projecte 'L'Oller, des del segle XIII, bressol del burro català' ha nascut ja fa uns mesos "a base d'anar remenant papers a casa i coneixent la història del mas" amb l'objectiu de difondre, precisament, la història del ruc català i posar-la en relació amb l'entorn geogràfic en què aquest animal va adquirir una importància reconeguda arreu. La idea, doncs, explica Sentías, és "que la gent conegui què hi ha darrera el símbol del burro català que molts porten enganxat al cotxe".

L'arxiu patrimonial de l'Oller ha servit a Martí Sentías, amb l'ajuda de l'historiador Jaume Oliver, per explicar la importància de la casa en la transformació de la tinença tradicional del bestiar com a activitat econòmica orientada al mercat i l'exportació. D'altra banda, també l'ha utilitzat per exemplificar com les grans cases de pagès d'origen medieval, com l'Oller, van esdevenir capdavanteres en el desenvolupament econòmic i l'obertura al món de Catalunya.

*Amb l'arribada del ferrocarril, s'obren les portes a l'exportació*

Francesc Sentías Presseguer (1829-1900), casat amb la pubilla de l'Oller, va aportar al mas el coneixement de la gestió d'animals que la seva família tenia. El 1863, el jove Sentías va obrir un negoci amb una parada de sementals a Sant Martí de Centelles i una segona a Centelles i que caracteritzaria durant un segle l'activitat de la casa.

Els primers sementals que venien eren el cavall 'Lucero', de raça normanda, de cinc anys d'edat i destinat a criar animals per al tir lleuger; el cavall 'Moro', de raça del país, vuit anys d'edat i apte per la cria des dels quatre anys; i, finalment, el guarà 'Pelat', típic exemplar de ruc català que, segons es recull en els documents de l'època, era "de pelo negro, lavado de los bajos y dorado en los contornos del hocico y ojos: alza de cuatro quartas dos dedos, edad de cuatro años, raza del país", que "por su mucho lucero, buena alza y anchura y excelente configuración de cabeza y cuello parece proceder de la raza de Vich y produce ganado mular de mérito sobresaliente. Padrea desde los dos años".

La parada de sementals de l'Oller va agafar volada amb l'arribada del ferrocarril a la zona i va permetre que el desenvolupament de l'activitat ramadera anés més enllà de l'àmbit local o comarcal. Així, l'accés al tren assenta les bases per a l'orientació comercial de la parada de sementals, obrint la porta al negoci de la recria de cavalls i ases i de la producció de matxos i mules. Una activitat que esdevé, a partir de la dècada de 1880, l'activitat característica de l'Oller.

La cria del bestiar, un símbol per l'Oller

Durant la segona meitat del segle XIX, en temps de Francesc Sentías Oller, es va reconstruir el malmès finestral gòtic de la casa i es va aprofitar per incorporar un escut amb un ase per coronar-ne l'obertura. Aquest escut, mostra de la potent activitat econòmica que s'hi desenvolupava, queda equiparada a la història prèvia de l'Oller en un altre dels escuts de la casa, simbolitzat per una olla situada damunt de la porta principal des del segle XVII.

Les referències a la compra i venda de poltres, ases i mules es troba àmpliament documentada en l'arxiu patrimonial a partir de 1870. A partir del segle XX ja es documenten transaccions amb poblacions i fires de Catalunya com les de Vic, Planoles, Olot, Puigcerdà, Hostalric, Sant Celoni, el Prat de Llobregat, Osca o València. Els animals es compraven principalment per a la recria i posterior venda com a sementals a un preu que podia arribar a les 250 pessetes.

*El burro català "fa les amèriques"*

Seria Francesc Sentías fill qui va portar el negoci del bestiar al seu màxim esplendor i va potenciar l'exportació d'animals a França, l'Argentina, Cuba, Àfrica o els Estats Units, on el burro català era l'animal de càrrega que es va fer servir per la conquesta de l'oest americà. I en què personatges com George Washington muntaven un d'aquests exemplars. Martí Sentías explica que l'objectiu d'exèrcits i diligències era obtenir burros "molt bons i potents per aconseguir mules i matxos bons i resistents". A més, el burro català es feia servir "per treballar al bosc i portar càrrega, perquè és un animal que posa els peus molt ben posats, és lleuger i menja poc. Un animal molt econòmic i treballava molt", afegeix.

Al 1936, Sentías tenia 30 guarans i 20 burres i tardava entre 50 i 60 dies en trametre els encàrrecs. De fet, a la dècada dels anys 30, l'exèrcit espanyol anava sovint al Mas Oller per a comprar sementals.

La Guerra Civil, però, va capgirar l'època de bonança que vivia el mas amb l'assassinat i prèvia tortura de Francesc Sentías i el seu hereu, cosa que va significar un daltabaix per l'activitat comercial que no es recuperaria, inicialment, fins uns anys més tard. Les conseqüències de la guerra i l'augment de la demanda espanyola van dificultar la recuperació de les exportacions. Les transformacions en l'agricultura i el transport van dur a l'extinció del negoci a finals dels anys 50.

*Una casa museu en relació amb l'entorn*

Sentías ha acondicionat casa seva, el Mas Oller, per a la visita de grups, amb el muntatge d'una exposició monogràfica sobre el mas i el burro català, el seu origen i desenvolupament i la seva contribució al creixement econòmic de Catalunya. La casa també compta amb un parell d'exemplars de burro català perquè el públic els pugui veure 'in situ'.

Durant les visites organitzades o amb escolars, Sentías mostra als visitants tota la documentació que s'ha anat conservant a la casa amb el temps. "La voluntat és que palpin i vegin amb els seus propis ulls la història de la casa i d'aquests animals", explica. Entre d'altres, el públic pot conèixer de primera mà els documents centenaris de compra i venda que s'enviaven el propietari i l'interessat durant el procés de compra o les fotografies que s'utilitzava "a mode de catàleg" per ensenyar com eren els burros als possibles compradors.

Martí Sentías també ha creat una pàgina web (http://www.burrocatala.cat) per a divulgar part del coneixement acumulat i ha creat una línia de marxandatge amb el símbol de l'escut de la casa.

L'alcalde de Sant Martí de Centelles, Josep Grau, assenyala que aquesta iniciativa també neix amb la voluntat de crear un pol d'atracció i convertir Sant Martí en un indret "capaç de proporcionar una oferta lúdica, turística i esportiva amb rutes, restaurants, senders, itineraris i vies d'escalada que es pot combinar amb la història", i serveixi, a més, per dinamitzar la zona.