1.500 persones reten homenatge als màrtirs de la Gleva caiguts el 1714

Els actes han inclòs una taula rodona sobre realitat i ficció de la Guerra de Successió

Una imatge de les columnes de Miquelets

Escolta la notícia

• David Ventura, president de la secció d'Òmnium Cultural al Voltreganès

Una imatge de les columnes de Miquelets

Sant Hipòlit de Voltregà, | ACN – Unes 1.500 persones han participat aquest dissabte a la tercera edició de la Commemoració dels Fets de la Gleva de 1714, organitzada per la secció local d‘Òmnium Cultural al Voltreganès. Els assistents s’han concentrat pels carrers de Sant Hipòlit de Voltregà en una cercavila de trabucaires, gegants i cap grossos que ha acabat a la plaça de l’església amb l’arribada de les columnes i els Miquelets de Catalunya i la representació del canvi d’estendard.

Després d’executar dues salves en record dels 120 màrtirs que van morir per defensar la llibertat de la nació catalana, s’ha iniciat una marxa de torxes fins al Santuari de la Gleva, on s’ha dut a terme una ofrena floral.

La secció local d‘Òmnium Cultural al Voltreganès ha commemorat aquest dissabte els Fets de la Gleva del 1714, que fan referència a l’assassinat de 120 soldats austriacistes a mans de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió.

Entre les novetats per aquesta tercera edició, s’hi ha distingit la presència d’un campament de l’elit dels Miquelets, el Regiment de Cuirassers de Sant Jordi, i una taula rodona sobre ‘La Guerra de Successió, ficció i realitat’, amb l’historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona, i autor del llibre ’1714. El setge de Barcelona’, i Jaume Clotet i David de Montserrat, autors de la novel·la ‘Lliures o morts’.

El president de la secció local, David Ventura, ha explicat que la secció local ha proposat aprovar mocions de suport a la commemoració dels Fets de la Gleva als municipis del Voltrenagès. Així, tant Sant Hipòlit de Voltregà com Masies han catalogat la festa d’interès local, i enguany es treballarà perquè la quarta edició sigui una festa “d’interès comarcal”.

D’altra banda, Ventura ha assenyalat que s’estan duent a terme negociacions perquè es pugui crear un monument als màrtirs caiguts als municipis del Voltreganès. El monument també s’acompanyarà de textos explicatius sobre la Guerra de Successió.

Durant el punt àlgid de la festa, a la Plaça de l’església de Sant Hipòlit de Voltregà, s’han dut a terme dues salves en record dels 120 patriotes caiguts el 1714. En la segona edició de la commemoració es va aconseguir el rècord mundial de salves (més de 200), després que en la primera edició, la delegació del govern espanyol a Catalunya no les autoritzés.

En acabar les salves, el públic, combatents, trabucaires i Miquelets, encapçalats per l’estendard del Voltreganès i els seus portadors, han conformat una llarga marxa de torxes enceses que ha recorregut Sant Hipòlit fins arribar a la Gleva. La marxa simbolitza el camí que van fer els 120 homes que van quedar confinats al Santuari el 1714. Un cop a l’església, el públic i els portadors de l’estendard han entrat al Santuari, mentre que els Miquelets n’han quedat fora, guardant-ne les portes.

Els Fets de la Gleva

L’objectiu de la secció local d‘Òmnium Cultural al Voltreganès és difondre un dels fets històrics que va tenir lloc en el context de la Guerra de Successió al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, que va ser escenari d’un episodi històric, fins fa poc mantingut en l’oblit. La documentació recopilada per Òmnium explica que a principis de 1714 estaven reclutats prop de Sant Hipòlit uns 1.400 homes, per formar part de l’exèrcit català. L’objectiu d’aquest grup era auxiliar les tropes austriacistes de la ciutat de Barcelona, que rebien l’embat de les tropes franco-castellanes.

Les forces borbòniques, en assabentar-se de la mobilització, van decidir atacar-los. L’atac borbònic va arribar de la mà del comte de Montemar, mentre que els dirigents de l’exèrcit català a la Plana de Vic van optar per enviar 300 homes a defensar l’estratègic Santuari de La Gleva, davant l’arribada de les forces borbòniques.

El que volien els catalans era aturar l’atac dels enemics, mentre es demanava reforços al Marquès de Poal, màxim responsable de l’exèrcit català de l’interior. Després dels primers enfrontaments, el capità català Cararac va aconseguir atrinxerar-se amb 120 homes dins el Santuari de la Gleva, aturant la primera ofensiva borbònica.

A partir d’aquest moment, es va iniciar un setge al Santuari sense treva i els borbònics van aconseguir matar el capità. Amb la seva mort i la manca de direcció, es va pactar una rendició sota la condició que es respectés la vida de tots els homes que defensaven el Santuari. Les tropes borbòniques, però, van trencar el pacte, i els 120 homes refugiats al Santuari van ser executats.

El dia següent, el Marquès de Poal va arribar amb els reforços, uns 4.000 homes, que no van ser a temps de socórrer els patriotes que van protagonitzar els Fets de la Gleva. Tanmateix, les morts no van ser en va perquè l’exèrcit català va poder fer retirar els borbons del Voltreganès.