La Generalitat tomba el macroprojecte de 432 hectàrees de plaques solars a Osona per l'impacte al territori
La Ponència d'Energies Renovables veu aspectes «insalvables» i diu que és «incompatible» amb el planejament urbanístic
La Generalitat ha tombat el macroprojecte de 432 hectàrees de plaques solars que uns promotors volien fer a Osona. La Ponència d'Energies Renovables del Departament de Territori ha emès un informe desfavorable que el qualifica com a "no viable".
Un cop estudiada tota la documentació i les al·legacions dels ajuntaments afectats –Manlleu, l'Esquirol i Torelló-, es considera que hi ha aspectes determinants que "són insalvables" per ser "incompatible amb el planejament urbanístic" i tenint en compte l'impacte al territori i l'incompliment del criteri de "proporcionalitat" amb l'entorn i el model parcel·lari existent". El projecte havia generat una gran oposició del món local i la pagesia.
Ens els informes desfavorables que han valorat la proposta, destaca el dels serveis territorials d'Urbanisme a la Catalunya Central. Subratllen la "incompatibilitat" de la planta tenint en compte les grans dimensions i les característiques dels sòls, on el planejament urbanístic hi assigna "valors de protecció agrària i paisatgística". En l'apartat de viabilitat urbanística, l'informe de la Ponència és molt contundent. En destaquen l'"elevada superfície" de terrenys inclosos en el sistema d'espais oberts del planejament territorial que els considera "sòls de protecció especial", i que els diferents planejaments municipals desenvolupen com a "sòls per a la protecció de l’activitat agrícola i ramadera, així com forestal, fluvial, entre d’altres". Unes consideracions que fan que el projecte sigui "incompatible". En aquest sentit, s'indica també que el futur projecte formaria part de la unitat de paisatge Plana de Vic inclosa en Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals aprovat definitivament, el 27 de juliol de 2016, pel conseller de Territori i Sostenibilitat.
Per la seva banda, els serveis territorials del Departament de Territori van considerar que l'avantprojecte era viable pel que fa a patrimoni natural i biodiversitat però remarquen que caldria tenir en compte en el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental aspectes d'hàbitats naturals, fauna i explotació de la planta solar. Pel que fa a l'informe del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, es descarta que hi hagin elements determinants que es puguin considerar "insalvables o desaconsellin la ubicació". Però s'observa que faria falta un estudi d'afectació sobre el patrimoni cultural així com els resultats d'una prospecció arqueològica superficial de la zona afectada.
Satisfacció del món local que manté l'aposta per les renovables
La notícia ha estat molt ben rebuda entre els alcaldes i el Consell Comarcal d'Osona. Fa unes setmanes van unir esforços i van fer pública la seva oposició al projecte per l'impacte al territori. Ho valoren com a una decisió "lògica" i de "sentit comú". Segons el president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez, ha remarcat que era un projecte "desmesurat" i reben amb satisfacció el no rotund de la Generalitat.
Ara bé, els ajuntaments i el Consell Comarcal coincideixen que "la feina no s'acaba aquí" i que cal treballar plegats amb la Generalitat en la regulació de la implantació de parcs solars per poder avançar cap a la transició energètica. S'ha demanat formar una taula de treball per abordar aquesta qüestió a nivell de país. "Les administracions ens hem de posar les piles i definir els terrenys on es poden instal·lar", afirma Rodríguez.
Des de l'Ajuntament de Manlleu coincideixen amb aquesta visió. Segons explica el regidor d'Urbanisme, Enric Vilaregut, en el darrer ple de desembre van aprovar suspendre les llicències per aquest tipus d'activitat per poder elaborar una normativa adequada. "No estem en contra dels parcs, però no volem que siguin desproporcionats; cal regular la potència, dimensió i la seva situació", afirma.
