Dues fonts de Manlleu, entre les més contaminades d'Osona

Els resultats es van presentar aquest dimecres a Centelles | GDT

El Grup de Defensa del Ter ha fet públic un estudi sobre la contaminació de 164 fonts de la comarca d’Osona, moltes de les quals compten amb elevats índexs de contaminació i quinze ni tan sols rajaven aigua.

Les dades recollides expliquen que la font de Gallissans a Santa Cecília de Voltregà ha registrat un nou rècord històric de contaminació per nitrats. Ha arribat als 514,6 mg/l, més de deu vegades el llindar de contaminació fixat per l'OMS que és de 50 mg/l. La segueixen en segona posició la font del Cassanell de Taradell, amb 308,2 mg/l i la font Salada de Gurb, amb 273,8 mg/l, en tercera lloc. Les dades han confirmat que el 44% de les fonts mostrejades estan contaminades per nitrats i la mitjana se situa en 66 mg/l, lleugerament per sota a la de l'any passat que era de 71 mg/l, però encara per sobre del llindar de contaminació establert per l'OMS.

A Manlleu, les dades exposen l’alt nivell de contaminació present a l’aigua de la Font de la Cadernera (268,7 mg/l) i a la Font de Tarrés (256,2 mg/l). De fet, son la quarta i la cinquena font amb més contaminació d’Osona només superades per les esmentades anteriorment. A Manlleu també s’han analitzat els nitrats a la Font de la Mare de Déu, amb uns resultats de 161,4 mg/l.

La problemàtica va en augment amb el pas dels anys

"20 anys i seguim igual de contaminades, les fonts i les persones". Amb aquesta frase, el Grup de Defensa del Ter va fer públics els resultats de l'estudi sobre contaminació per nitrats a les fonts de la comarca. Amb l'ajuda de 64 voluntaris, van agafar mostres de 164 fonts d'Osona i el Lluçanès.

Segons la presidenta del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary, les dades confirmen que la problemàtica continua i va en augment. "Els anys passen, l’enorme cabana porcina segueix inundant els aqüífers de purins i, mentrestant, l’administració va proposant solucions màgico-tecnològiques que no serveixen per a res i no solucionen el greu problema que hi ha Osona". I això, afegeix, només es podrà aconseguir quan es redueixi "dràsticament" la cabana de porcs.

Enguany, a més, s'han ampliat les zones "declarades com a vulnerables" per la Generalitat amb la inclusió de tres municipis més de la comarca, Centelles, Sant Martí de Centelles i Vilanova de Sau. Per Mary, el concepte ja és erroni perquè en realitat es tracta de zones "vulnerades" perquè ja fa temps que estan contaminades amb nitrats. A Osona i el Lluçanès ja hi ha 40 municipis declarats com a vulnerables d’un total de 50.

Un canvi de model agroalimentari

Des de l'entitat reclamen amb urgència un canvi de model i que es posi fi a la "concentració de caps de bestiar molt superior a la capacitat de càrrega del territori que, entre altres impactes, contamina els aqüífers de la nostra comarca". "Els de les solucions màgiques també solen dir que la indústria porcina és un sector estratègic per a la comarca, però estratègic per a qui, exactament? Per a la biodiversitat de les fonts i rieres contaminades? Per als veïns que han d’aguantar diàriament els sorolls i el trànsit d’una indústria càrnia propera? Per als milers de treballadors d’escorxadors precaritzats? Per a la petita pagesia que es veu escanyada per les condicions que li imposa l’agroindústria? El model porcí industrial només és estratègic pels beneficis d’uns pocs, a costa de perjudicar-nos a la resta i al territori", subratllen.

La dada positiva, segons diuen, és que en aquests vint anys s'ha avançat en la conscienciació al territori de la problemàtica i la feina que s'ha fet en l’àmbit pedagògic i a les escoles. Aquest any, per exemple, han assolit una xifra rècord de voluntaris interessats a participar en l'estudi de les fonts.