27 d'abril de 2024

Una mirada al passat amb «El Manlleu d'Ahir»

El joier manlleuenc Xavier Gaja col·lecciona i classifica documents històrics de la ciutat

elter.net 2 de juny de 2021 a les 13:21
Una de les imatges que té el fons de Xavier Gaja | El Manlleu d'Ahir

Xavier Gaja i Colomer és un joier de Manlleu, aficionat a la fotografia i a la història, sobretot a la manlleuenca. És propietari de la pàgina web "El Manlleu d'Ahir", on narra un munt d'històries, contes, llegendes i anècdotes de l'antic Manlleu, i també publica un gran nombre d'imatges de diferents zones de la ciutat en èpoques més antigues.


A "El Manlleu d'ahir" hi podem trobar no només imatges històriques del municipi, dels seus edificis, arquitectura i entorn, sinó que també s'hi poden trobar postals i història de Manlleu des de mitjans del segle XVI. Una llarga llista de manlleuencs i manlleuenques il·lustres i la seva història també tenen protagonisme a "El Manlleu d’Ahir". La Sahima i la Dikra, estudiants en pràctiques a Ràdio Manlleu i elter.net de 1r de Batxillerat de l'Institut Antoni Pous, han estat les encarregades de realitzar aquesta entrevista a en Xavier Gaja.


Què és “El Manlleu d’Ahir”?


“El Manlleu d’Ahir” és una pàgina web que va néixer l’any 2000, quan tenia tot una gran col·lecció de postals antigues de la ciutat guardades en àlbums. La meva intenció, quan vaig començar, va ser publicar-les per tal que la gent les veiés d’alguna manera. En el moment de la seva creació tampoc existien les xarxes socials i la manera de fer-ho va ser creant un espai web.


Quan va començar la seva història en aquesta afició de col·leccionista?


Ve de família, el meu tiet era historiador, l’Esteve Gaja. Havia escrit la història de Manlleu, entre molts altres llibres.  I després el meu pare el va seguir. Jo sempre he vist fotografies antigues del municipi i és una cosa que sempre m’ha agradat.


Recorda de quina data són els documents més antics que disposa?


Com a fotografies, del 1903, i com a documents en tinc algun del 1780 aproximadament.


Quins són els documents més especials per vostè?


Pel que fa a les fotografies, totes. Ara bé, d’objectes de col·leccionisme en tinc tants que tots son fascinants.


Podria donar un número exacte de quants documents i imatges col·lecciona?


Tinc comptades les fotografies, en canvi els documents no sabria dir el nombre exacte. Només de postals en tinc 580, sense comptar les fotografies de Manlleu. Tinc 120 sifons de Manlleu, de la casa Crespi i de la casa Garcia. També tinc força documentació, algun manuscrit i molta cosa referent a Manlleu.


I d’on aconsegueix aquests documents?


Les fotografies i tots els objectes que tinc ho he anat trobant en antiquaris. Buscar en fires, subhastes i anar fent recerca.


Quina és la història més fascinant?


Ostres, hi ha tantes històries per explicar. No sabria dir una en concret. Manlleu té molta més història de la que la gent es pensa.


I quina resposta rep de les persones que visiten el “Manlleu d’Ahir”?


Bàsicament les imatges són imatges de carrers, de llocs, és a dir, no són imatges de persones. El que sí que em reconforta és que a vegades, sobretot a la gent gran, quan els ensenyes alguna imatge perceps que recorden aquella imatge i t’expliquen a vegades què era o què va passar en aquell indret, com per exemple; que ells havien jugat a tal lloc o que si aquella casa ja no existeix. Són coses que a la gent gran els agrada molt, ja que els recorda quan eren petits.


Dels treballs que ha fet, quin ha estat el que li ha portat més temps en trobar la informació?


Mai he tingut gens de pressa en els meus treballs. Començava a documentar-me, ho deixava, m’hi tornava a posar... Sempre donava prioritat a la meva feina i després el que és la història d’aquests escrits sempre han estat un hobby.


Quina és la història que més li ha impactat després de fer-ne una recerca?


El canvi que ha fet Manlleu. Per exemple; l’edifici de l’hospital, si mires el primer hospital que va haver-hi era construït del 1913 i respecte de l’actual, és totalment diferent, no té res a veure. I amb això moltes coses, molts edificis que ja no hi son. Hi ha espais que ja no existeixen i altres que estan exactament igual que ara fa 100 anys.


Etiquetes:
Societat