Tensió al ple per la renúncia de l'equip de govern a la construcció de pisos d'habitatge públic
El projecte, que no es farà, no encaixava amb el model urbanístic que planteja el consistori
La decisió de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manlleu de renunciar a construir dos blocs d’habitatge públic de lloguer assequible, pel qual es comptava amb una subvenció de 2,8 MEUR, va provocar crispació i crítiques per part de l’oposició al ple de setembre, celebrat aquest dimarts.
La regidora d’urbanisme de l’Ajuntament, Marta Moreta, va posar en context la situació explicant que “aquest macroprojecte no s’ajusta al model urbanístic que volen per Manlleu”. “Volem un model que tingui un menor impacte urbanístic. A la ciutat només hi ha tres blocs de més de 30 habitatges i, amb aquests dos que es projectaven, hi podien viure entre 80 i 100 persones. Els blocs amb tanta gent son els que provoquen més problemes de convivència i també amb el porta a porta”, va dir la socialista. Moreta va recalcar que “no hi havia cap estratègia a l’hora de demanar aquesta subvenció” i que l’equip de govern aposta per tenir nou habitatge públic, però “seguint línies de treball a mitjà i llarg termini”.
“És un despropòsit i un error molt greu pel municipi”
La decisió va ser durament criticada pels dos principals partits de l’oposició, Esquerra i la CUP. El cupaire Lleonard Sánchez va afirmar que “s’ha deixat passar, probablement, l’única possibilitat real que tindrà aquest equip de govern per actuar en aquest mandat”, i que s’ha evidenciat la “nul·la predisposició a acceptar les responsabilitats que es van aprovar amb el POUM i a tirar endavant la llei d’habitatge”.
Rafa Cuenca, d’ERC i regidor d’habitatge en l’anterior legislatura, va explicar que va ser el seu partit el que va aconseguir la subvenció dels 2,8 MEUR en dues promocions, destinats a famílies, joves i persones grans i que, en el seu moment, tot el consistori ho va valorar positivament. “Què ha passat perquè s’hagi canviat tan radicalment la decisió”, es preguntava Cuenca. L’alcalde, Arnau Rovira, el responia afirmant que “com a membres de l’equip de govern en l’anterior legislatura, des de Junts desconeixíem el projecte, no es va ser transparent ni amb nosaltres ni amb la ciutadania. Posar 100 persones a viure en un lloc on la dimensió i la densitat és la que és, seria un model molt inadequat. El nostre model d’habitatge públic ha de ser en pisos més petits i més repartits pel municipi”, va afegir el batlle.
