Els menús escolars d'Osona són molt acceptables però caldria augmentar els ous, la fruita i el peix

Els menjadors escolars de la comarca d'Osona gaudeixen de bona salut i els menús que ofereixen tenen una variació dietètica i nutricional 'molt acceptable'.

Tot i això els dietistes recomanen als centres que, entre d'altres, augmentin el consum de peix, una petita reducció en el consum de carns o que es potenciï la fruita fresca en les postres en detriment dels productes làctics.

Aquestes conclusions s'extreuen de l'anàlisi que s'ha fet al menú que ofereixen vint-i-sis escoles de la comarca que han participat voluntàriament en un projecte pilot que vol valorar si els menús són prou equilibrats, variats i adaptats a les característiques escolars.

Segons han explicat la professora de la Universitat de Vic, Cristina Vaqué, i la dietista de la Direcció General de Salut Pública, Gemma Salvador, després de recollir i analitzar la programació de menús que s'ofereixen a les escoles es van fer suggeriments com ara casar més bé els primers i segons plats, variar l'oferta, adequar-la a l'edat i la temporada, millorar la descripció dels plats que es donen setmanalment als pares o no repetir l'estructura dels menús.

Salvador destaca el fet que en el cas dels primers plats les freqüències en les varietats dels aliments són 'molt bones'. En els segons plats és on es produeixen 'petits punts de conflicte'. A més dels aspectes apuntats també destaca el dèficit en el consum d'ous. Un 50% de les vint-i-sis escoles analitzades no els utilitzaven ni un sol cop la setmana. El fet que s'utilitzi massa la tècnica del fregit o l'arrebossat és falsa, segons les dietistes. El 80% dels centres analitzats respecten la freqüència recomanada de fregits al llarg de la setmana.

Després del primer anàlisi un 65%de les escoles participants han incorporat amb èxit alguns dels canvis suggerits. Un cop s'havia fet l'informe a partir de l'estudi de l'escola els dietistes han anat al centre per provar el menjar i comparar-lo amb el del menú del curs anterior. El valor sensorial del menú en aspectes com ara l'olor, el tacte, el gust, la presentació ha estat satisfactòria entre un 70 i un 100%.

Aquest projecte pilot va arrencar a partir d'un programa establert durant l'any 2006 entre els departaments de Salut i Educació. En el cas d'Osona el programa que permet als centres o les associacions de mares i pares demanar un estudi dels menús escolars s'ha fet paral·lelament a un conjunt de centres. A més hi han participat l'Agència de Protecció de la Salut d'Osona i la Uvic que han valorat de 'forma intensiva' els canvis introduïts als menús fet que permet fer 'un seguiment insitu' a cada escola segons explica Montserrat Tortadés de l'Agència de Salut d'Osona.

Dels 26 centres de primària que han participat al projecte el 23% eren concertats i el 77% públics. Dels centres participants un 30% disposaven de cuina pròpia, un 42% utilitzaven el sistema de cuina transportada o catèring i un 28% utilitzaven d'altres sistemes.