El Síndic de Greuges elogia les 'bones pràctiques' en repartiment d'alumnes nouvinguts de Manlleu i Vic

L'informe extraordinari sobre segregació escolar del Síndic de Greuges apunta que un 46% dels alumnes immigrants de primària i el 35% a secundària haurien de canviar de centre. Així, es podrien eliminar les elevades xifres de concentració d'alumnes d'origen estranger a les escoles. Rafel Ribó, considera que l'administració 'infrautilitza' les eines per lluitar contra la segregació. Ribó elogia els models de ciutats com Manlleu o Vic. Afirma que s’hi porten a terme bones pràctiques que aconsegueixen que els nivells de segregació siguin baixos malgrat l'alt percentatge d'estudiants procedents d'altres països.

El Síndic ha lliurat aquest dijous l'informe extraordinari al president del Parlament, Ernest Benach, que l'ha de fer arribar a tots els grups parlamentaris, i després l'ha presentat als mitjans de comunicació, defensant el dret a l'educació en igualtat de condicions i acusant a la Generalitat i els ajuntaments de no fer tot el possible per evitar els guetos.

Uns guetos que, segons l'informe de la Sindicatura, són clarament visibles en municipis com L'Hospitalet de Llobregat, on hi ha un centre d'educació infantil i primària amb un 85% d'alumnes estrangers, o Salt (Girona), que té una escola de primària en què el 79% dels estudiants són d'origen estranger.

Sovint la segregació escolar és un reflex de la segregació urbana, però d'altres vegades les escoles amb més presència d'alumnes immigrants superen les condicions de segregació del barri on estan, de manera que en la mateixa zona hi ha centres que no suporten les adversitats que representa acumular molts estudiants amb necessitats educatives de reforç.

Segons l'informe, la mateixa concentració escolar de població en risc d'exclusió social en determinades escoles i les estratègies de fugida d'altres famílies de les escoles més estigmatitzades contribueixen a reproduir els processos de segregació escolar. Una situació complexa que han de resoldre les polítiques educatives, amb l'objectiu posat en la distribució equitativa, segons el Síndic.

Unes polítiques que no s'apliquen, afegeix l'informe, perquè les administracions tendeixen a no utilitzar amb prou fermesa els instruments actuals per combatre les concentracions d'alumnat immigrant, com l'establiment de zones educatives, les reduccions de ràtios, l'obertura de noves línies i centres o les reserves de plaça per alumnes amb necessitats específiques.

El Síndic considera que massa sovint s'opta per privilegiar la satisfacció de la demanda educativa de determinats grups davant l'elecció de centre per evitar conflictes i s'obvien les polítiques que aposten per l'equitat. Unes decisions que, en canvi, s'han mostrat vàlides en municipis que han aplicat les bones pràctiques com Mataró, Manlleu, Vic o Olot, on els nivells de segregació són baixos malgrat l'alt percentatge d'estudiants procedents d'altres països.

Per tot això, Rafael Ribó s'ha mostrat reticent a la gestió de les administracions i ha reclamat polítiques actives, com el tancament dels centres a la matrícula viva, l'ampliació i reducció de les ràtios amb finalitats equitatives, l'establiment d'un màxim d'alumnat amb necessitats específiques per centre i un compromís polític sobre el control de les irregularitats, sovint fetes a partir de falsos empadronaments.

Com que el Departament d'Educació va presentar fa uns dies l'avantprojecte de la nova Llei d'educació, que inclou algunes mesures destinades a combatre la creació de centres amb molts alumnes immigrants, Rafel Ribó s'ha mostrat respectuós amb el debat parlamentari que s'obrirà, però ha apuntat que el document deixa veure 'alguns avenços' però també 'insuficiències clares'.