La paraula del mes: 'Xiuxiuejar'

La paraula del mes del programa ‘Pessics del català’, de Ràdio Manlleu, és: 'Xiuxiuejar'. També es fa servir xiuxiuar.

Al diccionari hi trobem dues definicions:

1. Referida a persones: Parlar en veu molt baixa a l’orella d’algú. Per exemple: No volíem que ens sentissin, per això xiuxiuejàvem.
2. Referida a certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima. Per exemple: El foc xiuxiuejava suaument. En el cas de xiuxiuejar tenim la forma verbal: xiuxiuejar i la forma nominal: xiuxiueig.

Té un origen onomatopeic. Una onomatopeia és la formació d’un mot a partir de la imitació de sons naturals. No hi ha gaires paraules que siguin derivades d’una onomatopeia. Precisament xiuxiuejar s’ha format a partir de l’onomatopeia xiu-xiu.

El camp de les onomatopeies és molt lliure i creatiu. Per això, cada llengua té les seves. Així, per exemple, el so que fa el gos quan crida en català és bup-bup i en castellà és guau-guau, en anglès és woof, en francès: waouh, italià: bau, islandès: Voff, rus: Gav, xinès: wong, coreà: meong...

D’onomatopeies n’hi ha moltes.

• N’hi ha que imiten sons d’animals, com el lladruc del gos que ja hem citat, el del grill (ric-ric) o el gall (quiquiriquic).
• N’hi ha que imiten activitats comunicatives:  com la nostra paraula del mes, xiuxiuejar, o bla-bla-bla (parlar).
• Algunes representen sons de moviment de líquids: xof (caure a l’aigua), xup-xup (bullir)
• D’altres representen sons de coses: tic-tac (rellotge), zum-zum (motor)
• També n’hi ha moltes que representen sons d’accions que fem les persones: nyam-nyam (menjar), pst (fer callar), atxim (eixabuirar. Aquesta donaria per parlar-ne molta estona. És molt local i si la pronuncies fora d’Osona, no saben pas què dius).