OPINIÓ
'Amb tothom i tothora', pel PSC Manlleu
Article d'opinió d'Aida Montoya, regidora del partit
elter.net
9 d'agost de 2024 a les 10:19
Aida Montoya, regidora del PSC Manlleuelter.net
L’altre dia, fent un gelat a plaça, a la taula del costat, una noia va demanar si podia agafar una cadira. El seu accent la va delatar i va deixar veure que el català no era la seva llengua materna.
La senyora que ocupava la taula li va respondre: “Está libre. Puedes cogerla”. En tornar amb el seu grupet, amb la cadira encara a les mans, un noi li va etzibar un “molt bé!” felicitant-la per haver-ho demanat en català. “A poc a poc”, va respondre ella tímidament. Llàstima que la senyora no li hagués contestat en català influïda, segurament, per la seva aparença.
És evident que avui dia el català pateix un retrocés important. Les causes? Moltes i molt diverses. Donaria per una tesi doctoral. Però... i la solució? Què fem davant d’això? No hi ha una recepta màgica per millorar la situació del català, però sovint es crida l’atenció de les administracions, com l’Ajuntament, per tal que hi facin alguna cosa. A Manlleu, s’està fent molta feina en matèria de llengua. L’oficina de català ofereix cursos a quatre-centes persones l’any. També tenim prop de cent parelles lingüístiques i tot un seguit d’establiments col·laboradors adherits al voluntariat per la llengua. I tot, gràcies al CNL i un bon gruix de persones voluntàries. La seva feina és una pluja i constant que cala fons, que dona resultats.
La gran Carme Junyent deia que “les llengües no són coses, les llengües són ficcions; el que dona cos a una llengua són els parlants: sense parlants no hi ha llengua”. Així doncs, a tota aquesta feina que ja s’està fent caldria afegir-li la força de la gent. Per tant, gestos petits com no canviar de llengua quan trobem algú que ens sembla –ull viu amb les suposicions i els prejudicis!– que no domina el català, més gent el parlarà. Com n’han d’aprendre si no els ajuden els mateixos parlants? Com n’han d’aprendre si no tenen necessitat de fer-ho?
Les administracions han de posar tants recursos i facilitats com sigui possible, i segur que hi ha molt marge de millora, però no oblidem la nostra responsabilitat com a parlant i garants de la llengua. Parleu català amb tothom i tothora!
La senyora que ocupava la taula li va respondre: “Está libre. Puedes cogerla”. En tornar amb el seu grupet, amb la cadira encara a les mans, un noi li va etzibar un “molt bé!” felicitant-la per haver-ho demanat en català. “A poc a poc”, va respondre ella tímidament. Llàstima que la senyora no li hagués contestat en català influïda, segurament, per la seva aparença.
És evident que avui dia el català pateix un retrocés important. Les causes? Moltes i molt diverses. Donaria per una tesi doctoral. Però... i la solució? Què fem davant d’això? No hi ha una recepta màgica per millorar la situació del català, però sovint es crida l’atenció de les administracions, com l’Ajuntament, per tal que hi facin alguna cosa. A Manlleu, s’està fent molta feina en matèria de llengua. L’oficina de català ofereix cursos a quatre-centes persones l’any. També tenim prop de cent parelles lingüístiques i tot un seguit d’establiments col·laboradors adherits al voluntariat per la llengua. I tot, gràcies al CNL i un bon gruix de persones voluntàries. La seva feina és una pluja i constant que cala fons, que dona resultats.
La gran Carme Junyent deia que “les llengües no són coses, les llengües són ficcions; el que dona cos a una llengua són els parlants: sense parlants no hi ha llengua”. Així doncs, a tota aquesta feina que ja s’està fent caldria afegir-li la força de la gent. Per tant, gestos petits com no canviar de llengua quan trobem algú que ens sembla –ull viu amb les suposicions i els prejudicis!– que no domina el català, més gent el parlarà. Com n’han d’aprendre si no els ajuden els mateixos parlants? Com n’han d’aprendre si no tenen necessitat de fer-ho?
Les administracions han de posar tants recursos i facilitats com sigui possible, i segur que hi ha molt marge de millora, però no oblidem la nostra responsabilitat com a parlant i garants de la llengua. Parleu català amb tothom i tothora!
