ADÉU A LA CASERNA
L'antiga caserna de la Guàrdia Civil ja és història
La idea del consistori és projectar un equipament amb serveis comuns
ACN
12 de setembre de 2024 a les 13:15
Un instant de la demolicióACN
Els treballs per enderrocar l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Manlleu ja han començat, i abans d'acabar l'any, els 1.350 metres quadrats de la finca estaran a punt per convertir-los en habitatge.
Arribar fins aquí no ha estat un camí fàcil, després d'anys de litigis entre l'Ajuntament de Manlleu i el Ministeri de l'Interior, que finalment es van repartir la finca en dues parts. L'alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, ha posat en valor la rapidesa amb què s'estan executant els treballs perquè un edifici "abandonat i en molt mal estat" finalment hagi anat a terra. La idea del consistori, quan s'aconsegueixi el finançament necessari, és projectar-hi habitatge públic amb serveis comuns, a l'estil de les cooperatives d'habitatge.
La caserna de la Guàrdia Civil de Manlleu aviat serà història quan acabin els treballs d'enderroc de l'edifici. De fet, aquest dimarts l'estructura ja era a terra i els camions anaven retirant la runa amb rapidesa. La demolició ha costat uns 204.000 euros, que ha assumit el Ministeri de l'Interior.
L'any 2000 la caserna va deixar de funcionar, i l'Ajuntament de Manlleu va voler iniciar els tràmits per recuperar-ne la titularitat. Durant aquests anys es va arribar a xifrar aquest tràmit en més de mig milió d'euros que Manlleu havia de pagar al Ministeri de l'Interior, el propietari de la finca, després d'una cessió anterior del mateix consistori els anys 70. L'acord a què es va arribar finalment va ser el repartiment de la finca de 1.350 metres quadrats entre el Ministeri de l'Interior i l'Ajuntament, de manera que l'òrgan estatal se'n va quedar uns 740 metres quadrats i el consistori poc més de 610.
Mentre que l'Ajuntament de Manlleu ja té clar a què dedicarà la seva part del solar, el Ministeri de l'Interior encara no s'ha definit. En aquest sentit, la regidora d'Urbanisme de Manlleu, Marta Moreta, ha explicat que la seva intenció és que tota la finca s'acabi destinant a habitatge públic. És per aquesta raó que el consistori ha iniciat converses amb el Ministeri de l'Interior. Moreta vol que Interior cedeixi el solar al Ministeri de Defensa perquè aquest organisme disposa d'uns programes per facilitar la construcció d'habitatge que ajudarien a reduir els costos d'edificació. Tot i que Manlleu vulgui que l'Estat també se sumi a la construcció d'habitatge públic, és cert que el POUM no ho especifica i, per tant, el Ministeri podria oferir els pisos al mercat lliure. Independentment de si aquesta via tira endavant, l'Ajuntament de Manlleu també intentarà accedir a finançament de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
Un cop acabat l'enderroc, Moreta ha explicat que el proper pas serà escripturar els terrenys perquè hi constin els legítims propietaris. De la seva banda, l'alcalde, Arnau Rovira, ha assenyalat que el projecte que s'acabi definint tindrà en compte l'opinió dels veïns, que ja li han mostrat la seva preocupació per l'evolució del projecte i com pot afectar això al barri.
Arribar fins aquí no ha estat un camí fàcil, després d'anys de litigis entre l'Ajuntament de Manlleu i el Ministeri de l'Interior, que finalment es van repartir la finca en dues parts. L'alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, ha posat en valor la rapidesa amb què s'estan executant els treballs perquè un edifici "abandonat i en molt mal estat" finalment hagi anat a terra. La idea del consistori, quan s'aconsegueixi el finançament necessari, és projectar-hi habitatge públic amb serveis comuns, a l'estil de les cooperatives d'habitatge.
La caserna de la Guàrdia Civil de Manlleu aviat serà història quan acabin els treballs d'enderroc de l'edifici. De fet, aquest dimarts l'estructura ja era a terra i els camions anaven retirant la runa amb rapidesa. La demolició ha costat uns 204.000 euros, que ha assumit el Ministeri de l'Interior.
L'any 2000 la caserna va deixar de funcionar, i l'Ajuntament de Manlleu va voler iniciar els tràmits per recuperar-ne la titularitat. Durant aquests anys es va arribar a xifrar aquest tràmit en més de mig milió d'euros que Manlleu havia de pagar al Ministeri de l'Interior, el propietari de la finca, després d'una cessió anterior del mateix consistori els anys 70. L'acord a què es va arribar finalment va ser el repartiment de la finca de 1.350 metres quadrats entre el Ministeri de l'Interior i l'Ajuntament, de manera que l'òrgan estatal se'n va quedar uns 740 metres quadrats i el consistori poc més de 610.
Mentre que l'Ajuntament de Manlleu ja té clar a què dedicarà la seva part del solar, el Ministeri de l'Interior encara no s'ha definit. En aquest sentit, la regidora d'Urbanisme de Manlleu, Marta Moreta, ha explicat que la seva intenció és que tota la finca s'acabi destinant a habitatge públic. És per aquesta raó que el consistori ha iniciat converses amb el Ministeri de l'Interior. Moreta vol que Interior cedeixi el solar al Ministeri de Defensa perquè aquest organisme disposa d'uns programes per facilitar la construcció d'habitatge que ajudarien a reduir els costos d'edificació. Tot i que Manlleu vulgui que l'Estat també se sumi a la construcció d'habitatge públic, és cert que el POUM no ho especifica i, per tant, el Ministeri podria oferir els pisos al mercat lliure. Independentment de si aquesta via tira endavant, l'Ajuntament de Manlleu també intentarà accedir a finançament de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
Un cop acabat l'enderroc, Moreta ha explicat que el proper pas serà escripturar els terrenys perquè hi constin els legítims propietaris. De la seva banda, l'alcalde, Arnau Rovira, ha assenyalat que el projecte que s'acabi definint tindrà en compte l'opinió dels veïns, que ja li han mostrat la seva preocupació per l'evolució del projecte i com pot afectar això al barri.
Etiquetes:
Urbanisme i via pública 
Ara a portada
