Folgueroles explora el mite i la realitat que es combinen en la figura de Joan Sala, 'Serrallonga'

De la realitat al mite d’en Serrallonga. Aquest és el recorregut que es fa a Folgueroles en dues jornades informatives sobre el bandoler de les Guilleries. Aquest dimecres al matí ha tingut lloc la primera de les sessions, en què dues ponències s’han basat en l’aspecte més objectiu del fenomen del bandolerisme català.

La introducció l’ha fet el doctor en història moderna i professor Valentí Girbau, que ha desmitificat alguns dels objectius pels quals sovint es pensa que actuaven els bandolers, una realitat que va estendre’s per Catalunya els segles XVI i XVII.

Segons Girbau, els bandolers no perseguien objectius polítics ni forçosament repartien el que robaven als pobres. A les autoritats els va costar molt d’eradicar el problema del bandolerisme. Per entendre’l, ens hem de remuntar a la Catalunya ‘petita, pobra i tancada en ella mateixa’ de fa 400 anys. La manca de perspectives de la petita noblesa va desembocar en alguns casos en bandolerisme aristocràtic. No era el cas de Joan Sala, àlies Serrallonga, qui pertanyia a la branca de la pagesia no propietària, castigada per la crisi econòmica.

Serrallonga va estar 11 anys enfrontat a les autoritats, fins que el van capturar i executar. La fi del bandolerisme va coincidir amb l’esclat de la Guerra dels Segadors i la millora de l’economia. A més de la ponència de Girbau, el geògraf Jordi Cirera, del Museu Industrial del Ter, ha parlat del marc geogràfic de les Guilleries. La segona part, més basada en el mite de Serrallonga, tindrà lloc l’11 de juny, amb el folklorista Xevi Roviró i Esteve Rovira, director de la pel·lícula ‘Serrallonga’. Les jornades les organitza el Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau Collsacabra.