El Govern reclassifica com a festa patrimonial d'interès nacional la Festa del Pi de Centelles

El Govern ha acordat aquest dimarts, a proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, reclassificar com a festa patrimonial d’interès nacional la Festa del Pi de Centelles. La reclassificació d’aquesta festa s’inscriurà en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

La Festa del Pi de Centelles va ser declarada l’any 1987 festa tradicional d’interès nacional. Ara s’ha reclassificat com a festa patrimonial d’interès nacional per adequar la declaració a la normativa actual, recollida en el decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya. La disposició addicional d’aquest decret determina que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de revisar les declaracions de festes tradicional d’interès nacional declarades abans de l’entrada en vigor del decret i reclassificar-les, si s’escau.

La primera notícia escrita de la Festa del Pi es troba al Llibre d’Administració de la parròquia de Santa Coloma de Centelles l’any 1751, on també es descriu el 1786 una festa pràcticament igual a la d’avui, i que té els seus precedents històrics en ritus precristians vinculats al solstici d’hivern.

Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, 26 de desembre, quan un grup de galejadors tria el Pi que protagonitzarà la celebració als boscos de la rodalia. Galejador és el que "fa gala" o galeja, és a dir, fa salves amb una arma d’avantcarga, normalment una escopeta, carrabina, fusell o trabuc, antiga o reproduïda, en to festiu.

El dia central de la festa és el 30 de desembre, festivitat de Santa Coloma. A les 12 en punt, repiquen les campanes de l’Església Parroquial i es produeix una galejada. Llavors, el Pi entra al poble precedit pels galejadors i per una banda de música que interpreta, tota l’estona, el pasdoble "A la Festa". A la Plaça Major, els galejadors envolten el pi i disparen repetidament les seves armes, en un ritual d’una gran contundència. Després s’inicia la marxa cap a l’Església, mentre els galejadors no paren de disparar les seves armes.

Un cop arribats al davant de l’Església, el Pi és baixat de la carreta i pujat, dret i a pes de braços, per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar a dreta i esquerra mentre es canta la tonada "Ara balla el Pi, sí, sí...". Acabat el ball, el Pi s’entra a l’Església fins al presbiteri on es lliga per la part inferior del tronc a una corda que baixa del sostre i que, accionada per un torn, servirà per penjar-lo.

La festa té un epíleg el dia dels Reis, 6 de gener, quan, a la una del migdia, es reuneixen els galejadors i reparteixen entre ells, el propietari del Pi, la Parròquia i l’Ajuntament, els poms de pomes i les garlandes que penjaven del Pi. Acte seguit despengen el Pi i el treuen fora de l’església, on tothom qui ho vol n’arrenca unes branques i se les enduu a casa, amb la qual cosa finalitza definitivament la festa.