Adolescència i obediència

Amb la creació d’hàbits a l’etapa infantil, moltes formes d’obeir es van adquirint per la pràctica habitual. És a l’adolescència quan els nostres fills hauran de participar més en el que indiquem i és lògic que hem d’estar ben disposats per rebre més preguntes i contestar-les, en una paraula, hem de reforçar el diàleg, fins i tot, hem de dedicar més temps per negociar les propostes que ens facin i fer pactes amb ells.

Quan per alguna causa els fills no obeeixen hem de buscar el moment idoni perquè expliquin amb franquesa, la raó de la seva rebel•lió i escoltar-los amb actitud oberta. El diàleg, facilitarà saber com han de resoldre qualsevol diferència que tinguin. També hem de revisar si el que havíem demanat era oportú, ja que en parlar-ho es sospesa millor tot. No oblidem que l’adolescent que ha d’obeir s’ha d’emmotllar al criteri dels pares, però per fer-ho necessita exercitar la seva llibertat, preguntar i reflexionar per prendre les seves decisions. No es tracta de tenir fills contestataris sinó que és necessari estar sempre disposats a dialogar i a no perdre la comunicació per escoltar les seves propostes i protestes. És millor aconseguir que sempre ens diguin la veritat i que obeeixin convençuts, mai per tenir-nos por.

Suggerim un punts per viure a la llar, a part del diàleg, ja esmentat. L’autoritat que haurem d’exercir ha de ser més participativa per part del fill:

• Mantenir l’exigència i els límits que hem marcat pel nostre estil d’educar, si bé és important canviar alguns encàrrecs i preguntar a l’adolescent la seva opinió. Ídem amb el compliment dels horaris establerts, tant els que fan referència a l’hora d’arribada a la llar, el temps d’estudi, de televisió o d’esbarjo si bé s’hauran de negociar i pactar els acords a què arribem, sempre amb serenitat i bona comunicació.

• Orientar la seva capacitat crítica per saber distingir el que li convé. Presentar-li models amb valors humans. És aconsellable fer-ho a través de pel•lícules o lectures en les que hi puguin descobrir: la capacitat de viure amb solidaritat, el respecte per la diferència, la tolerància, l’heroïcitat, etc.

• Procurar que tinguin alguna afecció de tipus esportiu, que els serveixi per interessar-se per un esbarjo sa i els faci trobar amics amb inclinacions profitoses per al seu desenvolupament humà.

• Oferir-los tot el temps que puguem per esperar amb paciència que ens facin confidències. Si només ens dediquéssim a preguntar, sense escoltar el que els preocupa, els semblaria que es troben espiats en lloc d’estimats.

Com que convé que l’obediència de l’adolescent sigui fruit de la seva llibertat hem de fer-ho, tot plegat, ben amanit d’afecte i amb suavitat i amb flexibilitat.

Fa poc l’editorial la butxaca (grup 62) ha editat el meu llibre Ensenyar a viure a l’abast de forces butxaques. M’agrada informar-vos a través d’aquest link del meu blog:
http://criatures.cat/2010/01/una-bona-noticia/

Victòria Cardona
Pedagoga i escriptora