El tren de la bruixa

Després de dècades de falses promeses d’un hipotètic desdoblement de la línia ferroviària Barcelona-Puigcerdà fins a Vic, sembla ser (de moment només ho sembla) que el projecte finalment es durà a a terme; però no està clar quan, sobretot després de veure que s’ha traspassat el servei de Rodalies a Catalunya, però no els diners necessaris pel seu manteniment.
Cada vegada que estem a punt d’assolir aquesta vella reivindicació (que en justícia hauria de portar el desdoblement fins a Manlleu,Torelló), les administracions ens surten amb espectaculars estirabots, ciris trencats i notícies que només són cortines de fum per marejar la perdiu i retardar la doble via. És el cas, per exemple, de l’anomenat “metro comarcal” (de Centelles a Torelló), amb una increïble freqüència de pas de 15 minuts entre tren i tren. O la gran ensarronada de l’aeroport comarcal.
Ara, la Generalitat s’ha tret de la màniga una nova gran notícia: L’Eix Transversal Ferroviari tirará endavant i potser (sempre potser) serà una realitat abans del 2026. Que ningú s’ho cregui. Aquest nou projecte anunciat amb bombo i platerets és una ficció que s’assembla al “tren de la bruixa”, amb els seus túnels, un home disfressat de bruixa i una escombra que pica els viatgers durant el trajecte.
El conseller Nadal (que fa anys, quan era alcalde de Girona, era un home que vessava credibilitat), justifica la necessitat de l’Eix Transversal Ferroviari Lleida-Vic-Girona, pel gran augment demogràfic d’un territori farcit de ciutats mitjanes on, d’aquí a 15 anys, es concetraran un milió i mig de persones. Fum, fum i més fum.
La Generalitat assegura que el nou pla aprovat fa un mes permetrà fer les reserves de sòl necessàries pel futur tren entre Girona i Lleida, amb estacions a Santa Coloma, Vic, Manresa i Igualada, entre altres. I assegura que el tram complet es farà en una horai 20 minuts (de Girona a Vic s’hi tardaran 34 minuts).
Segons l’administració catalana, el futur Eix Ferroviari impulsarà de manera decisiva el transport de passatgers i mercaderies per ferrocarril. Però no diu res del probable xafastre ecològic que tot plegat comportaria. Tampoc deixa clar si els passatgers seran considerats mercaderies o si les mercaderies seran considerades passatgers.
Un altre dubte és el de la suposada alta velocitat en un trajecte de 254 kilòmetres de traçat. Agú es creu que la nova via d’ample internacional permetrà els trens de mercaderies circular a un promig de 120 km/h, i a 250 Km/h els trens de passatgers? Si de Vic a Barcelona avui es triga el mateix que fa 100 antys, algú pot creure que això serà cert?
Diu la Generalitat que el 52% de la futura línia passarà per l’interior de túnels i que un 10% per sobre de viaductes. Això em recorda l’invent del senyor Riubrogent, un vigatà estrafolari que fa 50 anys va projectar un invent per fer desaparèixer la boira de la Plana de Vic: es tractava de fer un gran forat al Montseny –un esbornac de dos kilòmetres- que permetria deixar passat la brisa de la costa cap a l’interior i esbandir la boira.
Les primeres estimacions preveuen que l’execució d’aquest projecte –només el projecte, que no vol pas dir la materializació- comportarà una inversió d’uns 6.500 milions d’euros (que al final segur que seran 20.000 milions). També diuen que l’Eix comptarà amb 10 estacions de viatgers, 8 de les quals seran noves. Una d’elles, la de Vic, es construiria al nord de la capital osonca, concretement al municipi de Gurb, on hi haurà un intercanviador amb els serveis ferroviaris de Renfe; però l’ajuntament d’aquesta població ja fa temps que s’hi oposa. També s’oposa al projecte la Unió de Pagesos, ja que per aquest sidicat aquesta barbaritat “hipotecarà el futur de l’activitat agrària del territori, amb unes implicacions nefastes per al desenvolupament de la pagesia”.
No vull marejar el lector amb més dades tècniques. De fet, tot plegat és una gran enganyifa perque ens acostumem a la provisionalitat de l’anunciat desdoblement entre Barcelona i Vic, un projecte que, si tot va bé, potser veuran fet realitat els nostres besnéts. Mentrestant, que ens deixin en pau i que busquin noves excuses. Jo els en brindo una de nova: la construció d’helioports per a helicòpters de gran cabuda –com els dels marines nordamericans- per traslladar passatgers entre les ciutats de Lleida, Manresa, Cervera, Mollerusa, Igualada, Vic, Manlleu, Torelló, Ripoll, Santa Coloma o Girona. El futur de la humanitat passa per l’helicòpter. A veure si piquen!