De polígons i macrocollonades

La visió idíl·lica i franciscana d’una Plana de Vic neta de noses industrials, harmoniosa i plena de vida és un miratge. A l’albada del segle XXI potser no cal demanar miracles, però no pot ser que el nostre paisatge rebossi merda de porc, carreteres i eixos amb les seves artèries, laberints de torres elèctriques i filferros que el converteixen en un modern camp de concentració de despropòsits.
Avui, caminar per la Plana, sobretot en el tram que va de Vic a Folgueroles s’ha convertit en una odissea fastigosa i colpidora. Sense parlar dels danys directes, laterals i col·laterals que afecten l’agricultura, l’ecologia, la fauna i l’equilibri natural.
Ara, els polítics estan a punt de beneir, si la Santíssima Trinitat no hi posa remei, un impresentable macropolígon industrial que abarcaria els municipis de Vic, Folgueroles i Tavèrnoles, i que suposaria la pèrdua d’un milió de metres quadrats de terreny agrícola. A l’espera del que digui l’ajuntament de Tavèrnoles, el monstruós polígon de dimensions descomunals, que es faria a tocar de l’Eix Transversal (C-25), està impulsat pels ajuntaments de Vic i Folgueroles i arrasaria, sobretot, la zona de l’ermita de Sant Jordi, la roureda d’El Cantarell i el pont d’en Bruguer, la ribera del Gurri, la Font del Desmai i les envistes del poble natal de mossèn Cinto.
En una comarca saturada de polígons industrials buits i plens de magatzems sense cap utilitat, voler construir aquest nou monstre és una atemptat a la raó, sobretot en una època de crisi com la que ens ocupa. Una barrabassada que no garanteix, tal com denuncien el ardits guerrers pacífics del Grup de Defensa del Ter, cap tipus de feina de qualitat i que margina el món rural.
Sorprèn i desencoratja que, a banda del GDT, no s’aixequin més veus contràries al solemne disbarat, un atemptat a la natura i a les persones que s’està a punt de perpetrar. On són els militants dels partits que van d’ecologistes sostenibles coma ara ERC i ICV? On són els militants socialistes i els progressistes que fa 30 anys protestaven contra l’extracció d’urani a Tavertet, Puiglagulla i les Guilleries? Tothom sembla acatar els omnipotents factòtums dels partits polítics que manen en un lloc o altre i decideixen sense consultar ningú.
Si, tal com afirmen irònicament els del GDT, la Plana de Vic s’hauria de poder comparar amb la Toscana italiana, és molt probable que al final acabi esdevenint una comarca clònica del Vallès, un territori trinxat i matxucat pel totxo, el ciment i l’asfalt.
Abono les paraules dels membres del GDT quan proclamen que estan orgullosos i segurs que “cal lluitar per un territori mosaic de diferents realitats. És una qüestió egoista i de pura eficiència productiva que com a societat preservem i mimem el lloc on vivim, ens relacionem i necessàriament ens hi sentim identificats. Un territori que en el fons ens dóna el nostre aliment. Així doncs, cal que el territori integri activitats humanes i econòmiques però que també pugui complir amb les funcions ambientals i paisatgístiques. En aquest equilibri hi juga un paper transcendental el món rural que conviu cada cop amb més pressions. En temps de crisi de l’esfera econòmica no es pot permetre que aquesta es tradueixi en una crisi de drets socials, ambientals i paisatgístics tal i com estan promovent la classe política i alguns sectors econòmics”. Que Déu ens agafi confessats.