VIC: FUETS I IMMIGRACIÓ

Ja la tornem a tenir muntada. Després de la polèmica per la negativa d’empadronar immigrants, ara Vic es torna a situar en el mapa informatiu per una altra decisió igual de discutible: la d’informar a l’Estat sobre tots els immigrants sense papers que s’empadronin a la capital d’Osona. I mentrestant, Vic ja comença a ser més coneguda per la creixent immigració que no pas pels fuets, el Mercat del Ram o el seu equip d’hoquei.

Ara, com sempre, un cop llançat el globus sonda, és el moment de la discussió política, les tertúlies i els articles. S’ompliran pàgines de diaris i minuts de ràdio i de televisió, els partits es barallaran entre ells i després, com passa sempre, l’onada informativa passarà, els informatius parlaran d’una altra cosa i el tema es tornarà a enterrar fins que algú torni a posar el debat sobre la taula. La qüestió, però, seguirà sent la mateixa: com s’ha d’actuar amb la immigració il·legal? És la pregunta del milió. L’etern debat. La pregunta sense resposta.

El que queda clar és que la immigració no es pot utilitzar com a moneda de canvi per obtenir vots a base de por, com fa Plataforma per Catalunya, però la política de papers per tothom tampoc és una política responsable, més en temps de crisi i amb uns serveis (escoles, hospitals, CAPS, residències, etc.) al límit de la seva capacitat. Cal acollir els nouvinguts, però també cal ser responsables i exigir responsabilitats. Cal que els nouvinguts que arribin ho facin sabent que tenen uns drets però també uns deures, que s’integrin o facin l’esforç per fer-ho, que tinguin opcions de treballar de manera legal i que els puguem oferir esperances de tenir una vida millor. I tot això passa per una immigració legal. Perquè una persona sense papers és una persona que no pot tenir un contracte de treball i que, per tant, està condemnada a la marginació, a l’explotació i a l’economia submergida.

En aquest sentit, la decisió de l’alcalde de Vic, malgrat que electoralista, no fa més que posar damunt de la taula un problema que s’ha de solucionar com abans millor i que els ajuntaments no poden resoldre sols. D’aquí que no em sembli tan mala solució informar l’Estat sobre els immigrants il•legals empadronats. Si més no, perquè tinguin constància de quants són i perquè prenguin mesures perquè aquest número no augmenti de manera descontrolada.

Molt em temo, però, que ni l’Estat ni el Govern de la Generalitat no es volen tacar les mans amb un tema tant espinós i que, una altra vegada, tots els partits es tiraran els plats pel cap, es diran el nom del porc i es passaran la pilota els uns els altres, si més no fins que passin les eleccions. Després, tothom tornarà a callar fins d’aquí 4 anys, quan novament haguem de passar per les urnes.