Miraculosa conversió

Segur que l’estranya conversió de Zapatero ha sorprès molta gent que el considerava un home d’esquerres. Com si hagués caigut del cavall, igual que Sant Pau, el màxim líder del PSOE ha passat de militar a les files de la progressia, el socialisme i l’humanisme, a ser un profeta del liberalisme ferotge.

I sorprèn encara més, després de l’abrandat sermó d’inspiració cristiana de base que va pronunciar, fa tres mesos, a l’hotel Hilton de Washington, amb motiu del famós Esmorzar d’Oració Nacional, davant de la flor i nata del poder americà. Aquell matí de febrer, segurament il·luminat per l’esperit sant va dir: “No explotaràs el jornaler pobre i necessitat, ja sigui un dels teus compatriotes o un estranger que viu en alguna de les ciutats del teu país. Paga-li el seu jornal el mateix dia, en dòlars o euros, abans que es pongui el sol, perquè està necessitat i la seva vida depèn de la seva paga”.

Quan, de la nit al dia, i a instàncies de la presidenta Merkel i els presidents Obama i Sarkozy, l’excel·lentíssim senyor Zapatero va decidir rebaixar el sou dels funcionaris, congelar les pensions, eliminar les ajudes per maternitat, retallar les subvencions a les persones dependentes, suprimir 1.200 milions d’euros en transferències a les comunitats autònomes i ajuntaments, rebaixar la inversió estatal en 6.000 milions i reduir les ajudes als necessitats del tercer món, devia quedar ben descansat. És molt probable que experimentés la sensació d’alleujament que se sent després d’anar al lavabo i expulsar els residus després d’una setmana de restrenyiment.

Ben mirat, ZP va acabar amb l’esquizofrènia de tenir, com el Doctor Jeckil, una segona personalitat, la de Mister Hyde. Ara li hem vist la seva autèntica cara: un polític dretà més dretà que els dretans, un Robin Hood que espolia els dèbils per engreixar els poderosos.

Un polític honest que es declara socialista, abans de congelar la mensualitat dels pensionistes i abans de rebaixar i congelar el sou d’una gran majoria de funcionaris que no arriben a cobrar mil euros mensuals, havia d’haver anunciat públicament que ell mateix es retallava el seu sou un 80 %, igual que el sou dels ministres, diputats i senadors, secretaris d’estat, subsecretaris, governadors i delegats del govern, i que, a més, aquests salaris rebaixats quedaven congelats per un període de 10 anys.

Abans que suprimir les ajudes per maternitat i deixar els pobres del tercer món sense sense mongetes ni cigrons, Zapatero havia d’haver aparegut a les pantalles de TVE, amb tota la pompa i dignitat possibles, llegint un missatge institucional demanant als presidents i directius de bancs i caixes que es retallessin i congelessin els sous i retornessin els diners del rescat bancari, i que concedissin crèdits a molt baix interès als necessitats.

Abans de demanar als miserables que s’estrenyessin el cinturó (encara més estret?), Zapatero hauria pogut tenir la valentia de demanar al Rei d’Espanya que renunciés a tots els privilegis i que, amb els estalvis que deu tenir arraconats, una altra vegada s’operés en una clínica privada abans que fer-ho en un centre hospitalari públic que paguem entre tots.

També hagués pogut fer una crida a l’austeritat dirigida al Papa de Roma, als arquebisbes, cardenals i bisbes, perquè convertissin els anells i totes les joies en diners pels pàries de la terra. Sense oblidar Mariano Rajoy, Artur Mas, José Montilla i tots els dirigents dels principals partits, a més dels consellers dels governs autonòmics, els presidents de les diputacions i dels consells comarcals, els alcaldes i regidors (començant pels de Vic), els directius de les grans empreses i totes les persones amb una renda per càpita superior als 30.000 euros. L’excel·lentíssim senyor Zapatero podia haver promogut una recapta (com la del Domund) i instituir un impost extraordinari i exclusiu dirigit als potentants per a recaptar fons i repartir-los entre els desheretats que ara vol escanyar. Però desenganyem-nos: Zapatero ha caigut del cavall i no està per hòsties.