PÀRQUING? NO, GRÀCIES

Ja és un fet. Manlleu tindrà pàrquing. Si més no les obres ja estan adjudicades i el projecte segueix endavant, malgrat l’oposició de molts ciutadans i la majoria de veïns. Ja ho vaig escriure en el seu moment i em reitero en la idea de que Manlleu no necessita un pàrquing. Ni per volum de cotxes, ni per cultura de poble. Realment algú pensa que un manlleuenc pagarà per deixar el cotxe a la plaça, podent aparcar al carrer Vendrell o a la Plaça Àngela Roca? Se’m fa difícil de creure. I si no paguen els de casa, qui pagarà? Els de fora? No ens enganyem. Manlleu no és Vic. No tenim ni el Mercat del Ram, ni el Mercat de Música Viva, ni la Fira Medieval, ni la Catedral, ni el Museu Episcopal, ni l’encant del casc antic de la capital. Ens agradi o no, per molts barcelonins Osona comença i s’acaba a Vic. I els pocs que s’escapen ho fan per anar a veure el Museu Industrial del Ter, que ja disposa de llocs suficients d’aparcament.

També hi ha qui defensa que el pàrquing servirà per portar gent de fora a Manlleu. Però un pàrquing, per si sol, no és un atractiu turístic. En tot cas, primer cal atreure els visitants amb propostes i espais d’interès i després buscar un lloc perquè aparquin. Però fer-ho al revés és començar la casa per la teulada.

Per tant, si els de casa no paguen i els de fora no venen, o ho fan amb comptagotes, per què cal un pàrquing a Manlleu? Com bé diu l’alcalde, Manlleu disposa d’un gran nombre d’aparcaments gratuïts a escassos cinc minuts de la plaça. Aleshores, per què se’n volen crear de nous? Què passa? Què els manlleuencs no saben caminar? No seria més lògic treure els cotxes de la plaça, enlloc de posar-ne més? Algú s’ha plantejat la idea de fer de la plaça un espai pels vianants? Per què no? Moltes ciutats o pobles treballen per convertir els seus centres històrics en espais sense cotxes. Des de Rupit a Barcelona, passant per Vic, es treballa per expulsar els cotxes del centre amb restriccions o pàrquings fora del centre, però no al mateix centre, com pretén Manlleu.

Per tot plegat, el projecte del pàrquing de Manlleu em recorda massa a la reforma de la Diagonal de Barcelona. Amb dos alcaldes entestats a tirar endavant un projecte que la ciutadania no veu necessari, sobretot en temps de crisi. L’alcalde Hereu va cometre la temeritat de sotmetre la decisió a referèndum i ho va pagar molt car. A Manlleu no crec que calgui convocar un referèndum, com demana Plataforma per Catalunya, però l’alcalde i el seu partit de govern haurien de fer més cas a les critiques, les cartes i les pancartes que pengen dels balcons i on es pot llegir: “No volem el pàrquing”. Jo tampoc!