El silenci i les vacances

“Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg…
… Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp”.
Raimon

Doncs sí, amics i amigues…. una estona de silenci m’ha fet valorar el que he viscut aquest mes de juliol amb els meus néts: somriures innocents, sinceritat a dojo, vitalitat extrema, rivalitat en els jocs, tendresa acumulada, despertar-se amb l’ombra del més petit que et diu que ja no té més son… això sí amb un petó, o disfrutar d’aquella curiositat incansable que ajuda a créixer i a créixer i a fer savis.

He oblidat allò negatiu: les suades d’anades a la platja, la roba estesa, les sabatilles d’esport escampades per tot, el soroll de l’extractor per fregir patates o croquetes…
M’he quedat amb la mirada dels néts, amb el seu agraïment, amb la seva actitud sorprenent per cercar novetats, amb a seva il·lusió per jugar sempre i no parar mai quiets.

I jo em preguntava: Tenen calor els nens? Em sembla que no.
I avui, he de seguir amb la privilegiada enyorança que m’han deixat el rastre d’aquests bons records.
El silenci d’avui em fa viure d’esperança i em renova l’entusiasme pel que he après de les criatures i m’agrada compartir-lo amb vosaltres amb aquest breu post.

El silenci d’avui, dóna i donarà el seu fruit.I ara, en temps de vacances és el moment de viure contemplant la feina ben feta, rient i gaudint de la companyia dels nostres i també, possiblement, recarregant les piles per tornar a la feina habitual amb més força i més empenta.

Us desitjo unes bones vacances!

Victòria Cardona
Escriptora i orientadora familiar
www.vidadefamilia.org