Nitrats i antibiòtics

La tardor de l’any 1988, TVE va emetre la sèrie de sis capítols “Som una meravella!, realitzada i protagonitzada pel grup teatral osonenc Els Joglars. El títol feia referència, en clau de paròdia a l’eslògan de la Generalitat Som sis milions. Concebuda com un reportatge periodístic de ficció, la sèrie feia sàtira i ironia sobre aspectes crucials de la realitat catalana, amb temes com la contaminació, l’atur o l’ensenyament públic al país. En un dels capítols dedicats a la contaminació apareixia un home remullant-se la cara amb aigua del riu Gurri, a la resclosa propera a la roureda del Cantarell. En la ficció (o potser no era ficció?), aquella aigua, carregada d’agents corrosius, tenia una virtut: deixava la cara sense cap pèl. Una manera senzilla i barata d’afaitar-se sense utilitzar sabó ni navalla.
Vuit anys després, el maig de 1993, el Grup de Defensa del Ter va muntar una barberia virtual a la Riera del Sorreig. Sota un gran cartell que deia Barberia Puigneró, es va escenificar una afaitada col•lectiva aprofitant l’escuma de la riera contaminada. Durant la seva dilatada activitat reivindicativa, el grup ecologista osonenc ha seguit utilitzat l’humor en diverses ocasions per denunciar greus atemptats contra el medi ambient. A banda de la contaminació industrial provocada per les pelleries i alguna empresa tèxtil (moltes d’elles ja desaparegudes), tothom sap que Osona és, al costat d’alguna zona lleidatana i gironina, una de les comarques més contaminades pels nitrats que contenen els purins de porc, amb uns índex molt superiors als permesos pels organismes oficials de salut pública. Regularment, el Grup de Defensa del Ter encarrega estudis a laboratoris especialitzats sobre el grau de contaminació per nitrats als nostres rius i a les nostres fonts, amb uns resultats molt desencoratjadors: cada vegada hi ha menys fonts amb aigua potable i el subsòl de la comarca està ple de sals càustiques que trigaran moltes dècades a desaparèixer, si es que finalment es poden eliminar.
Recentment, però, ha sortit a la llum un estudi que acaba d’arrodonir el desastre contaminant: la concentració desorbitada d’antibiòtics a les aigües de casa nostra. Aquests antibiòtics provenen de les aplicacions veterinàries que es fan amb el bestiar (sobretot porcs). Segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICREA), la contaminació per aquests agents és, a Osona, cinc vegades més elevada que a la comarca de la Selva. Mentre que a Vic els nivells de sulfonamides –un tipus d’antibiòtic- en aigües subterrànies són de 1.000 nanograms per litre (ng/l), a la Selva són de 200 ng/l. Segons l’ICREA, aquesta aigua no s’utilitza per al consum humà urbà però hi ha el risc que arribi als rius a través dels aqüífers. El mateix organisme conclou que també “hi ha zones rurals on sí que es continua bevent aigua directament dels pous i, per tant, consumeixen aigua contaminada. Una de les conseqüències d’aquest consum és la resistència a aquest tipus d’antibiòtics ja que el cos humà s’acostuma a la seva presència. També pot provocar trastorns digestius”.
Espero que se’m perdoni la broma, però al pas que anem, en comptes d’acudir a la farmàcia a comprar antibiòtics, per combatre els flegmons i tota mena d’infeccions (pulmonars, estomacals, coronàries, de la pell, urinàries…), ens podrem desplaçar a la confluència dels rius Méder i Gurri i fer una glopada d’aigua, tres vegades al dia, durant una setmana. I ens estalviarem pagar el preu dels fàrmacs. No descarto que el Grup de Defensa del Ter acabi escenificant l’escena.