Competint amb internet

“Els serveis d’Internet i on-line han obert nous camins perquè els nens aprenguin i es comuniquin… Els pares han de prendre algunes precaucions si els fills passen massa temps al ciberespai… però el perill més greu recaurà en els nens que quedin endarrerits per no tenir accés a les noves tecnologies.
Lawrence E. Saphiro

Enyoro una mica les èpoques de la meva tasca d‘àvia en que deixava els meus néts amb la companyia dels teletubies ben asseguts davant de la televisió.
Avui és difícil comunicar-se amb els fills i la convivència esdevé un trencaclosques, d’aquells de màxima dificultat, en el que és difícil encaixar totes les peces adequadament.
Tenim competència!
Ara resulta que els nostres adolescents prefereixen més connectar-se amb els amics de la xarxa abans que estar comunicats amb els pares. I els pares, abandonem al primer rampell del fill en no trobar recursos per establir diàlegs amb uns adolescents feliços amb els auriculars a les orelles.
I us ho dic per experiència. El meu fill i la nora ens van demanar al meu marit i a mi d’anar a casa seva una setmana ja que ells tenien feina fora…
Ui, quin embolic per parlar amb ells!
S’organitzaven per torns per tenir l’ordinador i a la que em despistava també m’agafaven el meu. Els tres adolescents enganxats al twenti i el de nou anys a un joc de vídeo d’una granja que semblava interessant, ja que segons el que plantava havia d’esperar un cert temps i una se n’alegrava.
Diuen que “l’educació és aprenentatge per l’espera”. Jo ja no sé si és veritat doncs els seus germans grans, que havien fet el mateix a la seva edat, no s’esperen gaire i demostren una habilitat extraordinària amb el teclat fent anar els dits més ràpids que la llebre de la faula.
D’aquí tres anys, si encara he sobreviscut, us explicaré com hem arribat a la maduresa de l’adolescència… De moment “competint amb internet”.
Victòria Cardona
Escriptora i orientadora familiar