Les pors de la tardor i l’estiuet de sant Martí

Quan tenim 18 anys i es mor alguna persona que estimem, un familiar o un amic jove, la sotragada emocional és estratosfèrica. En aquesta edat pensem que la gent s’ha de morir a partir dels 70 anys. I això que sembla lògic a casa nostra, no ho és en altres parts del món, on la mitjana d’esperança de vida és d’una mitjana de 50 anys. Dies enrere va morir una amiga meva, la Lores. Tenia 54 anys, un de menys que jo.

En el transcurs de la nostra existència, a mesura que anem fent camí, els morts propers van augmentant en percentatge (pot ser un accident, un càncer o alguna altra malaltia letal). Però constato que a partir dels 50 anys s’acostumen a morir més familiars, amics i coneguts del que semblaria lògic. En realitat, però és raonable i natural: la nostra esperança de vida i la dels nostres coetanis disminueix amb l’edat. En aquests casos, el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat és important, però no té la virulència que tenia quan érem molt joves. Quan passes dels 50, t’agafes la pèrdua amb una mica més de serenitat.

Fa pocs dies que hem entrat a l’estació de la tardor, sinònim de nostàlgia, de decadència, de final de l’estiu i preparació de l’hivern; però també de la bellesa cromàtica que ens ofereix la natura. La paraula “tardor” ve del llatí tardatione, i fa referència a l‘època que es recullen les darreres collites de fruita. Però aquesta paraula, també té altres interpretacions. Així, es diu que la tardor “és la primavera de l’hivern”.

Científicament, la tardor és una de les quatre estacions de les zones temperades del planeta. Astronòmicament, a l’hemisferi nord, comença amb l’equinocci de tardor, entre el 22 i el 23 de setembre, mentre que a l’hemisferi sud comença entre el 20 i el 21 de març. A molts indrets de la Terra és una època de precipitacions i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s’escurcen mica en mica i s’allarguen les nits. La majoria d’espècies vegetals perden la clorofil·la i les seves fulles es tornen grogues i vermelles. Molts fruits estan en el seu punt òptim i els animals es preparen per emmagatzemant menjar.

Durant segles, els colors de la tardor han inspirat poetes i els pintors. Però també s’associa la tardor amb la depressió associada amb la fi de les vacances (síndrome postvacacional), la vellesa, l’ocàs de la vida i, tal com s’ha apuntat més amunt, la proximitat de la mort (que culmina simbòlicament amb la diada de Tots Sants i el dia dels Difunts).

L’etimologia del mot “tardor” també està estretament lligada amb la forma llatina tardus, sinònim de tarda, però també de lentitud, falta de pressa, temps posterior al que és considerat normal; o retard. El refranyer català està ple d’al·lusions ben variades a aquesta estació: “A la tardor, la foscor fa por”, “Estiu sec, tardor molla”, “Flor de tardor fan el bo i millor”, “Flors de tardor, plors de primavera”, “La tardor porta tristor”, “Les pluges d’agost duen la tardor molta flor de primavera”, “Per la tardor, ni fred ni calor”, “Quan plou pel setembre, la tardor bé entra”, o “Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern”.

Curiosament, en la majoria de llengües romàniques, i també en l’anglès, la tardor té una etimologia diferent; automne (francès), autunno (italià), outono (portuguès) i autumn (anglès). Totes aquestes variants tenen l’origen en el vocable llatí autumnus, compost per auctus i annus, una combinació que es podria traduir per “arribada de la plenitud de l’any”. En llatí, autumnus s’associava als fruits de tardor i també era un equivalent de la paraula “any”.

Però si anem molts de temps enrere, el català antic utilitzava la paraula “autumne”, en comtes de “tardor”. Expliquen els filòlegs que la primera vegada que en català es va utilitzar el mot “tardior” va ser en una obra del gironí Onofre Pou, l’any 1575.
Sigui com sigui, donem la benvinguda a la tardor. I, si és possible, sense por a la foscor, al fred, al declivi de la vida i a la mort. I, per anar bé, obrim els ulls a l’espectacle dels colors, a la serena plenitud de l’existència, a la placidesa del clima moderat i a l’estiuet de Sant Martí. Amén.