Carta al rei Artur

Desenganyat per la poca atenció que sempre han rebut les meves peticions per carta als Reis Mags, ara us escric a vos, molt honorable rei Artur, president dels catalans, per fer-vos unes quantes demandes en benefici de tots plegats, o gairebé.
Unes bones orelles amb micròfons incorporats per a vostè i el vostre govern, per tal que escolteu la veu del poble. Un polígraf últim model que detecti promeses falses (encara que siguin fetes en llengua catalana) que afavoreixi la veritat i la transparència.
Un gran burca, un gegantí passamuntanyes i un camió ple d’esparadrap per tapar la boca dels polítics intoxicadors i mentiders. Un grapat de multes pels contaminadors del medi ambient. Tres mil bilions de bilions de neurones per potenciar la memòria històrica. Unes finances de veritat que no siguin com el joc del Monopoly. Un concert econòmic en clau de sol bemoll que beneficiï els que sempre perden. Uns pressupostos pensats amb el cap i no amb les natges. Un rescatador pels que no arriben a fi de mes i no únicament pels bancs i caixes.

Un estoc de Creus de Sant Jordi pels agents anònims del voluntariat social. Un requalificador de sòl a favor dels expropiats amb pocs recursos. Unes obres públiques de qualitat que siguin públiques i no privades, Un servei de ferrocarrils catalans que no sigui com el tren de la Bruixa. Unes presons especials pels lladres, estafadors, prevaricadors i corruptes de primera divisió. Una justícia justa que vagi a 120 quilòmetres per hora.

Unes escoles públiques tant o més bones que les privades. Una promoció cultural que vagi més enllà del Liceu i tingui present la tradició popular catalana. Equipaments culturals per a tothom, fins i tot aquells municipis que no siguin governats pels “arturistes”. Una bona atenció mèdica sense distincions basades en la targeta de crèdit. Una universitat universal i beques per a la gent normal.

Uns preus justos per a la bona llet que produeixen els ramaders, pels peixos que pesquen els pescadors i per la fruita i les hortalisses que cultiven els agricultors. Unes relacions laborals que vagin més enllà de l’adoració sistemàtica als empresaris i banquers. Un milió de deshipotecadors pels desnonats i les famílies amb l’aigua al coll. Dormitoris i menjadors socials com alternativa als caixers automàtics on s’aixopluguen els indigents. Un detector d’actituds racistes per cada 100 habitants. Cadires de rodes pels que no poden caminar. Aigua clara i neta, sense residus. Boscos nets i desbrossadors pels bosquetans. Un túnel curt per sortir de la crisi.

Un Parlament de tamany real (i no en miniatura) on es pugui parlar, parlamentar i enraonar, enlloc d’un galliner per cridar i esbatussar-se. I un Palau de la Generalitat obert a la generalitat de catalans (als “arturistes”, als que tinguin carnet d’altres partits i als que no tinguin carnet de cap partit). Agraït per endavant, resto expectant als seus peus, oh molt honorable rei Artur!