El temps, un bé preuat

“El treball ajuda sempre. Treballar no és realitzar el què un s’imaginava; és descobrir el què un porta a dins”. Boris Pastenak

Ja sabem que guanyem temps organitzant-nos, simplificant algunes tasques, però hi ha un temps que ens costa “perdre” per ensenyar als fills a col·laborar a la casa però que a ells els beneficia molt ja que els alegra i els torna més responsables i també fa que consideren més seves les coses materials de la llar. Fem que s’hi involucrin més!

Tots els pares sabem per pròpia experiència que fem més de pressa la feina, però també és un fet que, per educar, s’ha de tenir paciència i saber esperar. Els bons resultats, en alguna ocasió, no són immediats pels adults però si pels nens que participen activament a la llar.

Avui us parlaré dels encàrrecs i em faria molta il·lusió i crec que ens ajudaria a tots dir l’encàrrec que tenen els fills a casa nostra i la seva edat.

És molt important, a l’hora de repartir els encàrrecs, conèixer bé el caràcter i la manera de ser de cadascú i tenir en compte la seva edat; hem d’observar profundament l’un i l’altre. L’encàrrec té una finalitat educativa, per tant ha de ser adequat a la individualitat de cada fill o filla; es tracta de saber què pot fer ben fet el fill, per poder-li valorar, o què li reportarà un benefici per incrementar el seu aprenentatge. Conec un nen molt actiu que compleix molt bé quan ha d’anar a comprar a una botiga lluny de casa. Sé d’una nena, entusiasta de l’ordinador, que és l’encarregada de fer la comanda de la llar a través d’Internet al supermercat del seu barri.

Tenir una responsabilitat a la llar és alhora un mitjà per créixer en molts valors personals i per comprendre la realitat del goig que proporciona ser útil. Aquesta responsabilitat augmenta l’autoestima del nen ja que està motivat per fer-ho i perquè rep la resposta positiva dels pares amb l’actitud de complaença i gratitud.

Fixem-nos en aquestes expressions, són el tipus de frases que motiven a infants i adolescents i son senzillament estimulants: “Tu pots fer-ho, n’estic segur”; “Et felicito pel que has fet”; “Quina alegria que m’has donat!”; “Si necessites que t’ajudi, digues-m’ho!”.

I, res més, ni res menys. El que us suggereixo avui per començar amb bon peu el 2011 és força interessant per educar bé a les nostres criatures.

Victòria Cardona
Escriptora i pedagoga