Bèsties beneïdes

La setmana dels barbuts, a la segona meitat de gener, i durant un mes i mig, la majoria de poblacions de Catalunya celebren les vistoses desfilades de burros i cavalls dels Tres Tombs, complementades amb la benedicció dels animals per part del rector de la parròquia.

La suposada dignificació de les bèsties és ben encomiable. De fet, tots els animals tenen uns drets que haurien de ser inalienables. Per començar, les pobres gallines tancades en granges de concentració, que haurien de poder viure d’una manera més folgada i tranquil·la; igual que els desgraciats porcs que sobreviuen amuntegats en diminutes quadres i que no poden ni girar-se.

Al menjar un tall de botifarra, dos ous ferrats o una truita de gambes, hauríem de ser conscients del patiment i l’estrès del porc i la gallineta que va pondre els ous. No proposo pas que els pagesos portin el bestiar a la perruqueria, tal com fan alguns mortals humans amb els seus gossos i gats de luxe; ni que vesteixin les vaques, les truges i els pollets amb jerseis de llana; o que instal·lin equips estereofònics a les granges, amb una acurada selecció de música barroca. Entre poc i massa.
Tanmateix, clama al cel que s’ha defensar el benestar animal fins allà on sigui raonable. No sé si els animals tenen ànima o no, però la mateixa paraula “animal” està emparentada amb “ànima”. Totes les espècies animals (sobretot les domèstiques i les que engreixem per menjar-nos) haurien de tenir més espai, millor alimentació (no adulterats amb químics), més higiene i millor tracte en general.

D’altra banda, amb els problemes que tenen molts animals maltractats i torturats, però també milions de ciutadans del planeta, és indigne i condemnable que algunes persones tractin millor els seus animalets de companyia que la minyona, l’empleat, la muller, el marit o la dependenta. I que, per postres, comprin un monument funerari per enterrar l’estimat animalet en un cementiri caní.

Els animals tenen drets, com les persones. Però en cap cas els drets animals han de passar per sobre dels de les persones, sense que això signifiqui l’extermini d’espècies animals, ja siguin domèstiques o circulin amb llibertat per l’aire, la mar, el bosc, la selva, el desert o l’alta muntanya.

(Nota: en aquest llistat de bèsties, no hi figuren els mosquits, uns éssers abjectes i perseguibles per la llei, com els humans corruptes).