Setmana Santa / Setmana Blanca

Molta gent critica els mestres perquè (segons els criticaires) fan massa vacances: 15 dies per Nadal, 10 dies per Setmana Santa i dos mesos durant l’estiu. I per postres ara acaben de gaudir de la polèmica Setmana Blanca. Hi ha el costum generalitzat de matxucar tots els funcionaris pels suposats privilegis que tenen (ganduleria, feina fixa i, sobretot, vacances). És possible que algun funcionari abusi de la seva situació, no rendeixi i malbarati els diners que li paguem entre tots els contribuents. Però determinats col·lectius, com ara les infermeres, els metges i, sobretot els mestres, fan una feina encomiable i digna d’agraïment (amb algunes indignes excepcions).

Tothom que tingui fills és conscient dels esforços titànics que els pares han d’abocar en la seva educació i en el seu manteniment. Per això, si ens posem a la pell dels mestres, no podem ni arribar a imaginar l’energia que gasten en l’educació dels nostres fills, en unes aules que tenen, pel cap baix, una mitjana de 25 alumnes. Com us ho faríeu per educar 25 nens de cop, sense perdre l’oremus? A més, els infants i els adolescents són, sense cap sentit pejoratiu, petits vampirs que ens roben les neurones a cabassos.

A mi em sembla molt bé que els mestres facin vacances. I si gaudeixen d’una Setmana Blanca, millor. Està clar que, en aquest cas, algú o altre ha de pagar les conseqüències d’aquestes vacances sobrevingudes: els pares o els avis. Però és un preu just que s’ha de pagar.

No es pot caure en el vici de l’enveja. Enlloc de criticar els mestres, els que tenim la immensa sort de treballar, hauríem de lluitar per tenir més vacances i més ben repartides durant tot l’any: 15 dies a l’estiu, 10 dies per Nadal, 10 més per Setmana Santa, a més de la famosa Setmana Blanca. Mai desitjar que altres col·lectius perdin qualitat de vida. Si anem coixos, no podem pretendre la socialització de la coixesa: hem de procurar caminar bé nosaltres. I donar suport als que, amb molts sacrificis i treballs, eduquen els nostres fills. L’escola actual té, en general, bons professionals, no com en èpoques pretèrites on sovintejaven els mestres estaquirots, autoritaris fins a extrems al·lucinats, mal preparats i més burros que un burro burro.
No acabo d’entendre la fal·lera dels partits polítics per canviar els plans d’ensenyament cada vegada que hi ha un canvi de govern. Diuen els experts que, una vegada establert un canvi, seria desitjable que el nou pla tingués una vigència d’un mínim de deu anys. I llavors, veure què va bé, què va malament i actuar en conseqüència a l’hora d’implementar un nou pla adequat al present i al futur.

La decisió de CiU d’anul·lar la Setmana Blanca abans de mirar si és un bon invent constitueix un mal precedent. A França fa cinc anys que celebren la Setmana Blanca i sembla que els bons resultats i l’acceptació popular l’avalen. De la mateixa manera, la decisió de paralitzar l’implantació d’ordinadors portàtils a les escoles és una decisió retrògrada que va contra corrent. No podem tornar a l‘època de la pissarra exclusiva, els guixos i l’esborrador. Els temps han canviat i els ordinadors ja formen part del present i el futur, igual que la rentadora, la televisió o l’avió.

Falta molt poc per Setmana Santa. Molts treballadors aprofitaran l’ocasió, amb el permís dels controladors i Aena, per fer una escapadeta o aprofitar el pont de la pasqua per anar a esquiar. Està bé fer vacances, desconnectar de la rutina i carregar piles. Per Setmana Santa, a l’agost o durant una malbaratada Setmana Blanca. Mentrestant, el meu agraïment als mestres per la seva tasca.