Un estrany a casa

“A la teva terra – digué el petit príncep – els homes cultiven cinc mil roses en un mateix jardí i no troben el que cerquen… i podrien trobar-ho en una única rosa. Però els ulls estan cecs. És necessari buscar-ho al cor.”
Antoine de Saint – Exupéry

Un estrany a casa està escrit, amb l’objectiu d’analitzar com podem aconseguir comunicar-nos amb els fills quan arriben a l’adolescència, tot i les característiques pròpies d’aquesta etapa i les dificultats i les pressions externes que aniran sorgint pel camí. Són adolescents, i, com indica l’etimologia llatina de la paraula, “adolescere”, veiem que els falta algun aspecte per assolir la maduresa, que els pares hem d’ajudar a trobar. És el que diem mig en broma entre nosaltres però mai davant dels fills: “els hi falta un bull”.

L’adolescència és una etapa en la qual el fill viu una crisi i s’ha de sentir molt valorat i acompanyat per poder superar-la amb èxit. Conec bé els adolescents i, tot i que semblen estranys, no ho són. Són éssers normals sotmesos a la revolució hormonal que pateixen, una revolució que afecta tant el seu aspecte físic com el psicològic, i encara hi hem d’afegir la seva recerca d’identitat i la necessitat d’independència. El problema rau en el fet que aquest desig d’independència no coincideix amb la noció que els pares en tenim, més aparellada amb la llibertat responsable. Alhora, per als fills, les ganes d’aconseguir la seva integració en el grup creixen amb molta força i cal que triïn amics que no malmetin el que fins llavors hem construït els pares i no adoptin conductes de risc.

Per tant, ens haurem d’esforçar més per dialogar amb ells. No ens desanimem, tenim a favor nostre que ens estimen molt. La necessitat d’estimar i de ser estimats que tots tenim per ser millors persones i per anar amb més seguretat per la vida és mútua. Una seguretat que creix quan sabem que interessem a l’altre. Als pares no només ens interessen els fills, sinó que volem estar a prop seu i confiar-hi, perquè ells també confiïn en nosaltres, amb una total sinceritat, per poder parlar de tot, de tot, de tot.

A partir d’avui trobarem a les llibreries “Un estrany a casa” d’Editorial Pòrtic Atrium (grup62) i també el que he escrit al castellà: “Un extraño en casa” de Editorial Viceversa.

Desitjo de tot cor que el llegiu i que us agradi molt. Ens interessa a tots comunicar-nos amb els fills en aquest procés de canvi i canalitzar positivament la seva actitud de rebel·lia.

Victòria Cardona
www.vidadefamilia.org