Indignats i satisfets

El senyor Remigi Recolons és un home que es creu digne i honorable. Està satisfet de la vida, però aquests dies està indignat amb els indignats i les indignades que protesten a les places d’arreu del país. Però el que menys suporta són les reivindicacions d’aquests joves eixelebrats.

Contràriament als indignats, el senyor Recolons està satisfet amb la classe política i amb els seus privilegis. Creu que no s’ha de fer cap control estricte de l’absentisme dels càrrecs electes en els seus respectius llocs de representació i que en cap cas no se’ls ha de sancionar per abandó de funcions.

El senyor Recolons és contrari a la supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, els anys de cotització i la suma de les pensions. També s’oposa a l’equiparació del salari dels representants electes al salari normal i a la supressió de la immunitat associada al càrrec en els delictes de corrupció.

És contrari a la declaració obligatòria del patrimoni de tots els càrrecs públics i a la reducció dels càrrecs de lliure designació. No està d’acord amb el repartiment del treball, la seguretat en l’ocupació i es mostra favorable als acomiadaments col·lectius. No accepta el restabliment del subsidi de 426€ per a tots els desocupats de llarga durada ni l’expropiació per l’Estat dels habitatges construïts en estoc que no s’han venut per a col·locar-les en el mercat en règim de lloguer protegit. No vol ni sentir parlar de les ajudes al lloguer per a joves i totes aquelles persones de baixos recursos. Ni que es permeti la dació en paga dels habitatges per a cancel·lar les hipoteques.

El senyor Recolons s’oposa frontalment a la supressió de despeses inútils en les Administracions Públiques i a l’establiment d’un control independent de pressupostos i despeses. És contrari a la contractació de personal sanitari fins a acabar amb les llistes d’espera , a la contractació de professorat per a garantir la ràtio d’alumnes per aula, a la reducció del cost de matrícula en tota l’educació universitària i al finançament públic de la investigació per a garantir la seva independència.

El senyor Recolons no vol un transport públic barat, de qualitat i ecològicament sostenible, ni el restabliment dels trens que s’estan substituint per l’AVE, ni l’abaratiment dels abonaments de transport, restricció del tràfic rodat privat en el centre de les ciutats.

El senyor Recolons no vol que es prohibeixi qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries ni que s’apugin els impostos a la banca de manera directament proporcional a la despesa social ocasionat per la crisi generada per la seva dolenta gestió. Tampoc no accepta la devolució a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat, ni que es prohibeixi la inversió de bancs espanyols en paradisos fiscals.

El senyor Recolons no vol que s’augmenti el tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, ni que es recuperi l’impost sobre el Patrimoni. És contrari al control real i efectiu del frau fiscal i de la fugida de capitals a paradisos fiscals.

El senyor Recolons vol un control total d’Internet i que no hi hagi protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació. S’oposa als Referèndums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran importància per modificar les condicions de vida dels ciutadans. No vol que es modifiqui de cap manera la Llei Electora, ni que es garanteixi un sistema autènticament representatiu i proporcional que no discrimini a cap força política ni voluntat social, on el vot en blanc i el vot nul tinguin la seva representació en el legislatiu.

El senyor Recolons detesta la Independència del Poder Judicial, l’establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna en els partits polítics i la reducció de la despesa militar.. No vol ni sentir parlar d’eliminar la pensió vitalícia de tots els diputats, senadors i “pares de la Pàtria”.

El senyor Recolons està indignat amb els indignats que acampen a les places d’arreu del país. Està indignat perquè se sent totalment satisfet de com estan les coses i espera que la crisi duri molts anys per anar-se engreixant i acumulant riquesa i poder. El senyor Recolons és un torracollons!