• facebook
    facebook twitter youtube

    dilluns 27 de juny de 2022

PORTADA menú
  • Seccions
    • Societat
    • Política
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
  • Serveis
    • Farmàcies
    • Ofertes de treball
    • Guia de serveis
    • Adreces d'interès
  • Opinió
  • Galeria de fotos
  • Contacte
    • Qui Som
    • Publicitat
    • Contactar
close

dilluns 27 de juny de 2022

RSS

  • Societat
  • Política
  • Economia
  • Cultura
  • Esports
Ràdio Manlleu
El temps
Agenda
close
Tancar

Opinió

Toni Coromina. Il·lustració d'Isa Basset

  • Altres articles d'opinió d'aquest autor
Turistes i viatgers

Turistes i viatgers

L’estiu és el temps ideal per viatjar. Els diccionaris diuen que viatjar és traslladar-se d’un lloc a un altre que està allunyat per qualsevol mitjà de locomoció. Fa cinquanta anys, quan els nostres pares es casaven acostumaven a celebrar la lluna de mel fent un viatge a Mallorca, un dels llocs més llunyans que hom podia escollir. Avui, Mallorca està a tocar de pedra i les llunes de mel tenen altres destins: Els Mars del Sud, El Pol Nord, La Pampa, Bali, Nova York, Santo Domingo, Cuba, l‘Índia, Xina, el Japó, Machu Pichu… Però viatjar, en el sentit íntim, no és fer milers de quilòmetres en avió, vaixell o tren. Els nostres avantpassats ho tenien clar. Per ells, un viatge era anar en tartana de Vic a Olot, un trajecte que donava per molt: mirar el paisatge, reflexionar, dormir, meditar, parlar amb els hostalers i caminants, aturar-se a fer un mos i un traguinyoli, fer migdiada sota un roure… Molta gent confon el paper de viatger amb el de turista. Si un viatger (tan li fa si va més lluny o més a prop) és aquella persona que viu intensament el seu viatge, un turista és un individu que actua com un autòmat: el transporten d’aquí cap allà, com una mercaderia, sense que la seva actitud sigui activa. Als turistes els ho donen tot mastegat i només han de prémer el botonet de la càmera fotogràfica o el vídeo per enregistrar unes imatges que tothom pot veure a la televisió, a Internet o a les enciclopèdies. I si fa uns anys, quan algun turista tornava a casa, el primer que feia era marejar tota la família i les amistats amb unes inacabables sessions de diapositives, generalment sense cap interès, avui es dediquen a mostrar les seves aventures enregistrades en uns llarguíssims DVD’s. Un viatger autèntic és aquell que, com Josep Maria Espinàs, es dedica a conèixer un país, un poble, una regió o una comarca i, sobretot, les persones que hi viuen, a glops d’experiències, ja sigui caminant, en línies regulars d’autobús, en moto o en cotxe. Sense la dictadura del quilometratge, com si aquell que fa més quilòmetres és més important que un pobre desgraciat que ha anat a passar les vacances a quatre passes de casa. Hi ha turistes que es passen una tercera part dels 15 dies de vacances fent cua als aeroports i estacions. Una altra tercera part se la passen dormint. I la resta, amagats en algun restaurant, bar o cafeteria amb aire condicionat, perquè a fora fa massa calor, o fent zàping a l’habitació amb davant d’un ridícul monitor de televisió. El poquíssim temps que els queda, el dediquen a immortalitzar monuments que tothom ha vist mil i una vegada i a barallar-se amb els acompanyants perquè uns volen anar a l’esquerra i els altres a la dreta. També hi ha turistes que es dediquen a escarxofar-se tres setmanes a la sorra d’una platja saturada i queden fregits com uns calamars a la planxa. I ja està. Això no vol pas dir que el mar no tingui el seu encant, que el té i molt; però em sembla més raonable gaudir de la platja de bon matí, caminant de de 7 a 9, o al captard, quan el sol és amable, la brisa acarona els cossos i els colors viuen més que mai. Però no: de la graella al restaurant de menjar hamburgueses i a emborratxar-se de “sangria”. I després a la discoteca a sacsejar el cervell, eixordar les orelles, engolir litres d’alcohol i buidar la targeta de crèdit. No voldria criminalitzar els turistes. De fet, tenen tot el dret del món a fer el que vulguin. Però em sento més a prop dels viatgers, encara que no surtin del seu municipi o es limitin a fer una excursió a peu al Puigmal. O aquells que van a un país exòtic i, en comptes de visitar trenta ciutats i fer deu mil quilòmetres, s’instal•len tres setmanes en una població, parlen amb la gent, van a comprar fruites i verdures al mercat, viuen uns dies a casa d’alguna família i fan amistats per tota la vida. I també sóc partidari del “dolce fare niente”: la contemplació activa del propi interior. Allò que en diuen “carregar piles”.

[ INICI ]


Galeria d'imatges

Acte en record als pisos Garcia

Salvem el Coro Núm 100

Backstage, Concert d'Indians

Ràdio, roses i llibres per Sant Jordi a Manlleu

Últims podcasts - Ràdio Manlleu

Manlleu al dia - 27/06/22

Avui, a les 14:24

Manlleu al dia - 22/06/22

22|06|22 13:34

Manlleu al dia - 20/06/22

20|06|22 13:22


  • > Agenda
  • > Ofertes de treball
  • > Farmàcies
  • > Guia de serveis
  • > Arxiu de notícies
radio manlleu
podcast

Opinió

Des de les nostres arrels

On són les dones artistes? No hi ha dones a la història de l'art? No han fet res les dones?

per Eva Font, regidora de Cultura i Mitjans de Comunicació

Opinions anteriors. .

TEMPS X TEMPS

FEM xarxa

Locals disponibles, Retail Tour, Curs sociosanitari

Tweets by elterpuntnet
Tuits sobre "elterpuntnet OR #manlleu OR #osona"


  • Inici
  • Societat
  • Política
  • Economia
  • Cultura
  • Esports
  • Contacta
  • Mapa Web
  • Publicitat
  • Avis Legal

Butlletí d'elter



© Tots els drets reservats