Carta d'un INDIGNAT

A la plaça del meu poble érem i som treballadors, universitaris, tècnics, llicenciats, aturats, pares, mares, avis, punkis, hippies, immigrants… Fins i tot algun polític i, tots estem indignats. Cadascú vota al seu partit polític o no vota, uns porten temps intentant canviar coses i d’altres han decidit començar a fer-ho ara, perquè a tots ens afecta el que està passant.

Penso que cal recordar que hi va haver unes primeres dones que van demanar votar, una primera vaga general per reivindicar els drets dels treballadors… I moltes altres actuacions realitzades al llarg de la història per gent com tu i com jo. Són exemples d’accions reivindicatives que sumades a molta feina de formigueta han permès que tinguem drets assolits, malgrat se’ns estant retallant per tot arreu. Tots aquests drets semblaven un somni irrealitzable i entre tots es van fer realitat.

De la mateixa manera, ara els indignats reivindiquem una democràcia real. Demanem polítics que treballin per al poble, l’eliminació dels privilegis dels que gaudeix la banca , polítics i grans grups empresarials… Massa sovint en nom del bé comú la política treballa en benefici d’uns quants. I estem indignats , ja ni ha prou!

S’està treballant en moltes places, per una societat millor feta entre tots i per a tots. I això no és un somni, és l’ara i el futur que volem.

A Vic, d’on es un servidor, (i m’atreviria a dir que ha molts ajuntaments), tenim alguns regidors que no són aigua clara. S’han portat a terme projectes molt lloables, (com regidors que han donat el seu sou) però també hi ha corrupció, especulació i mala gestió. Tenim un teatre auditori (i endavant amb la cultura, molt bé!), però calien uns 30 milions mentre hi ha llars d’infants i escoles que estan en barracons? I l’Hospital General amb unes mancances que un no s’imagina fins que parla amb els seus treballadors. I les retallades en sanitat van a més.

Les constructores “arruïnades” mentre tenen vivendes noves buides (si no les tenen ja bancs i caixes) i famílies senceres han perdut una casa que hauran de seguir pagant. I les noves empreses ja no hauran de declarar l’impacte ambiental, no parlem de la Llei “Omnibus”. I s’ha modificat la constitució, sense fer un referèndum per ordre dels “mercats”, VERITABLE bestiesa, penso jo. Crisi econòmica, crisi econòmica! I mentrestant es malversen diners públics.

I parlant de crisi: si manifestem que els polítics no ens representen, si ens venen que la solució a la crisi és retallar pressupostos en drets socials, en medi ambient, en el nivell de vida als treballadors perquè les grans empreses recuperin benefici i els diners són en mans de pocs… (als autònoms i petites empreses tancant perquè no tenen oportunitats) estem parlant de crisi econòmica o crisi del sistema?

El moviment d’Indignació abandona les acampades, però no les idees. Seguim i seguirem aquí fins que les coses canviïn . Tots som còmplices i solució del que està passant.
A la plaça s’han compartint idees sobre sanitat, economia, educació, comerç just, medi ambient, immigració... I no tan sols debatent, traient conclusions i treballant per poder generar solucions que esdevinguin accions, MAI VIOLENTES.

Exigim canvis: “Declaració de mínims”. Podeu trobar-la als múltiples blocs de les acampades de tot Catalunya, juntament amb les conclusions dels debats. Les declaracions de cada Acampada tenen arreu del món punts bàsics comuns (prou privilegis a la banca i polítics, democràcia “real” al servei dels ciutadans) i la individualitat de cada lloc, i han estat presentades a polítics i ajuntaments (però no s’han fet quasi ressò ni a la televisió ni a la premsa. Potser perquè els propietaris d’aquests mitjans no els hi interessa?).

La conclusió a la que un servidor ha arribat, és que per canviar les coses, el canvi s’inicia des d’un mateix. Ja no serveixen crítiques i queixes, vine i exposa, en parlem i millorem. Fes-hi alguna cosa! Cada persona i cada acció que fem és important. Ja ha passat el temps dels prejudicis, d’esperar que la solució vingui dels altres o de culpar als qui vénen de fora dels nostres problemes. No som perfectes però cada dia estem millorant, i amb tu serem més.

INDIGNAT, IL·LUSIONA’T I PARTICIPA

Adreça de Internet on podeu veure un vídeo resum de com va començar tot