Nucli, cada vegada menys antic

És impressionant veure com alguns pobles de països propers han prioritzat la conservació dels nuclis antics. Alguns d’aquests, potser ho han fet en excés i han convertit aquestes zones d’encant en parcs temàtics pensats per a turistes. Tot i així, hi ha molts pobles que, gràcies a diferents ajudes institucionals i organitzacions locals, han fet els possibles per mantenir una arquitectura coherent i seguint uns criteris estètics per tal de no espatllar el paisatge urbà. Insisteixo, però, que parlo d’altres països veïns com França, Itàlia, Alemanya i fins i tot Espanya.

En canvi, tinc la impressió que a Catalunya ja hem aconseguit fer irreversible la destrossa. Sí que hi ha molts pobles que encara conserven certs encants, però diria que en la majoria dels casos no és així. No tinc dades per demostrar-ho, però sí una intuïció.
Potser és que em fixo massa en el meu poble, Torelló, que considero que és un bon exemple. I ho puc dir de primera mà ja que visc en un dels carrers més antics del poble i quan vam fer una obra nova em van permetre fer-la pràcticament com volgués. Vam fer-la amb un estil modern, però mantenint, per exemple, part de la façana amb pedra, com la majoria de les cases antigues del carrer. En canvi, en altres països t’obliguen a fer les cases tal i com es feien segles enrere.

Però no és només una qüestió estètica, sinó també de conservació d’aquells comerços tradicionals del poble. Un nucli antic no el componen només edificis, sinó també les persones. I les persones hi viuen i hi treballen. Doncs bé, amb una vintena d’anys, Torelló ha anat perdent la majoria de comerços tradicionals deixant un panorama més aviat trist. I això que el poble ha augmentat el nombre d’habitants en 3 o 4 mil persones durant aquests anys.

També podria ser que sigui llei de vida, i que, en realitat, Torelló tampoc hagi tingut mai un nucli antic massa atractiu com per conservar-lo. Pot ser.