Fer cua

Si vostè acaba de canviar de pis o s’ha casat, ja el planyo. La seva butxaca i el seu cervell quedaran tocats per una bona temporada. A banda de les enormes dificultats que comporta un casament i després carregar i descarregar camions amb tot el mobiliari i posar la resta de pertinences en capses per traslladar-les a la nova vivenda, li espera un munt d’hores i hores de fer cua a les administracions i empres de serveis, a més de realitzar desenes de trucades telefòniques.

La rocambolesca situació de necessitar documents per obtenir nous documents que acreditin un canvi de documents és desesperant. Del Registre Civil pel obtenir el llibre de família i la partida de naixement, a l’Ajuntament per actualitzar el padró i sol•licitar la cèdula d’habitabilitat. També haurà de visitar el Col•legi d’Arquitectes i, potser, el cadastre. I cap al Consell Comarcal, des d’on el remetran a la Generalitat de Catalunya per pagar la quota d’impostos que li pertoca o trametre els recursos pertinents en cas de negativa. Però també haurà d’actualitzar el nou domicili a les dependències d’Hisenda, el CAP, l’hospital i la seguretat Social. I si tot plegat li coincideix amb un document d’identitat caducat, haurà de visitar la comissaria de policia (i la subdelegació del Govern Civil si és immigrant). Sense oblidar la companyia del gas, la de la llum, la telefònica (per a la línia fixa i la connexió a Internet) i, sobretot, l’asseguradora i el banc. Pot ser que s’escapi de visitar la Diputació, però un dia o altre hi anirà a petar.

A l‘època dels ordinadors, no podrien les administracions i les entitats posar-se d’acord a l’hora d’unificar criteris i posar documents en xarxa? No ens podríem estalviar els ciutadans hores i hores de cues i esperes tedioses, equivocacions de transcripcions, recursos i centenars de trucades?

Malauradament, però, enmig d’aquest guirigall estem més preocupats per pertànyer a la Vegueria de les Comarques Centrals, a la d’Alt Ter o a la Vegueria de l’Interior i de Muntanya. O propugnem la capitalitat de Vic a la Vegueria de Comarques del Gurri. Sigui com sigui, el problema de la divisió territorial i la suposada incompatibilitat de diputacions i consells comarcals, haurien de passar a un segon pla i s’hauria de prioritzar l’eficàcia administrativa de la mà de les noves tecnologies.

A mi m‘és ben igual si formo part de la província de Solsona, el consell comarcal de Romagats, el partit judicial d’Alpens, el municipi de Malars o la mancomunitat del Ges. Vull viure tranquil i sense passar penúries econòmiques, com tothom. I si després de solucionar tots els problemes de paperassa optem per formar part d’una determinada vegueria, comarca o subcomarca, benvinguda sigui la nova identitat.