Ponts, aqüeductes i vacances

Aquest any, molta gent haurà fet una setmana de vacances coincidint amb l’anomenat popularment “Pont de la Immaculada Constitució”. Com que el 6 de desembre, dimarts, se celebra el dia de la Constitució i el dijous 8 de desembre el dia de la Immaculada Concepció, és lògic que bona part de la població s’agafi una setmana sabàtica, encara que no combregui amb les celebracions de l’Estat, o no estigui d’acord amb la Constitució espanyola; ni tampoc celebri les efemèrides de l’Església Catòlica sobre el dogma de la virginitat de Maria, la mare de Jesús.

Aquesta mena de ponts, o aqüeductes, són un anacronisme que està fora de lloc. En un estat laic, hi ha un excés evident de festivitats relacionades amb la religió catòlica o amb la ideologia espanyolista. Els cristians, si volen, tenen 52 diumenges a l’‘any per celebrar l’eucaristia. I moltes persones no estan d’acord a celebrar el Dia de la Raza, la Hispanidad o la Constitución, unes festivitats que s’haurien d’abolir i establir, en el seu lloc, La Diada de Catalunya a Catalunya (o el el Dia d’Andalusia, Galícia, Euskadi, Castella, Melilla, Extremadura… quan vulgui cada comunitat.

Davant la incongruència d’obligar la gent a celebrar efemèrides incelebrables, queda palesa la necessitat d’instaurar festes racionals. La gent (la que té la sort de treballar) necessita vacances , llargues o curtes, per esponjar la vida laboral. Però s’haurien de fer amb cara i ulls.

Per començar, els pobles i ciutats haurien d’escollir lliurement les seves festes locals (la Festa major i altres de relacionades amb la població).

No proposo pas abolir tot els dies festius que ara estan establerts. Es podrien conservar les més importants: Cap d’Any, Primer de Maig, Nadal (encara que sigui catòlica és universal), Dia dels Difunts (no Tots Sants)...

Per tal d’equilibrar l’any laboral, s’haurien de canviar la majoria de celebracions religioses per festes civils: Dia del Nen (en comptes dels Reis, que no vol pas dir que se suprimeixin les cavalcades, i que podria ser una diada dedicada a enaltir la infància, amb regals als més petits, ja siguin de famílies catòliques, musulmanes, evangèliques o atees); el dia de la Dona, Dia de la Llibertat d’Expressió, Dia contra la Tortura, Dia del Medi Ambient (o de la Terra), Dia de la Música, Dia del Llibre, Dia dels Vells…

I el tema principal: les vacances. Un mes sencer potser es fa massa llarg. Probablement molts estarien d’acord a repartir aquest mes en dues tandes de 15 dies cada mig any o 20 dies i 10), tot establint un calendari que compti amb l’acord entre les empreses i els treballadors.

I què fer amb els ponts? Em semblen necessaris per esponjar una vida laboral massa saturada. Per tant, es podrien instaurar dos o tres ponts de quatre dies a l’any, també mitjançant un acord entre treballadors i empresaris), sense necessitat de dedicar-los a l’‘Immaculada Concepció, a la Constitución o a cap sant).

Ja sé que sóc un utòpic, sobretot després de l’abassegadora invasió de gavines populars del 20-N. Molt em temo que, al contrari del que proposo, ens haurem d’empassar moltes diades dedicades a l’espanyolitat, l’orgull de la Patria espanyola, la Raza, Santa Rita, San Francisco del Ferrol del Caudillo i 363 sants més, per anar bé sants espanyols.