La llum de febrer

Com tots els mesos, el febrer té nombrosos refranys i proverbis dedicats, encara que molts d’ells són contradictoris, de difícil comprovació i ben variats: “Si no plou pel febrer, no hi ha bon prat ni graner”, “Per al febrer, llenya guardaré”, “Pel febrer, treu flor l’ametller” o “pel febrer, un dia dolent i l’altre també”.

El febrer és el mes de la llum nova, amb el permís de les boires que comencen a escampar. Però no cal ser un expert per adonar-se del vivificant resplendor del blau del cel, molt especial. A més, el dia guanya una hora a la nit, en comparació amb els dies de Nadal, i tothom pot comprovar com les tardes s’allarguen i vivifiquen els éssers vius.

Cada any, per aquestes dates, se celebra la festa de la Candelera. O se celebrava, quan el catolicisme impregnava les nostres vides. Encara que, de fet, les seves arrels són paganes, com la majoria de celebracions lligades amb el sol. La Candelera té lloc el 2 de febrer, 40 dies després de Nadal i marca el final del període festiu. Però a la mateixa data, els romans d’abans de Crist commemoraven la festa de l’exaltació de la llum que precedeix l’arribada de la primavera i la seva consagració.

La Candelera catòlica tenia la seva màxima expressió en una missa on es repartien espelmes a tothom, encara que les més grans sempre eren per a les autoritats i els més rics. I després es feia una processó. La superstició també amarava aquesta festa i es deia que les espelmes utilitzades tenien propietats màgiques per a protegir la gent en les tempestes o per a tenir una bona mort. Antigament, a la sortida de missa, de vegades es feien pronòstics meteorològics que es repartien impresos.
Molt abans, durant les parentalia, els romans ja feien una processó amb espelmes (candeles) i desfilaven, vestits de negre cap als cementiris per guiar les ànimes dels difunts. En aquest sentit, el febrer és la primavera de la primavera, l’avantsala de la vida, i la seva llum ens reconforta dels dies foscos i tenebrosos que hem passat.

El 2 de febrer es troba al mig de l’inici i la fi de l’hivern i en alguns països s’explica que determinats animals, com l‘ós o la marmota, es desperten de la seva letargia i es preparen per encarar una llarga temporada d’activitat vital. Pel febrer també acostumen a arribar les primeres cigonyes. I un mes de febrer van néixer destacades llumeneres de la ciència i la literatura: Nicola Copernico (1473), Charles Darwin (1809) o Jules Verne (1828).

El febrer també és un aperitiu del Carnestoltes i la disbauxa d’abans de la quaresma. Però a nivell individual, és un període que convida a gaudir, asseguts en una terrassa, d’unes anxoves de l’Escala o un pop a la gallega, tot contemplant el cel resplendent; o fer unes reconfortants passejades pel riu o pel bosc, convenientment abrigats. Una bona manera de “carregar piles” per encarar la resta de l’any i minimitzar, fins allà on es pugui, la tortura de la crisi.