Permís de residència per punts

Seria desitjable que els immigrants fessin un esforç per adaptar-se al seu país d’acollida, tot i conservar les seves arrels culturals. Però aquests darrers anys s’està perfilant una perillosa proposta per controlar l’estança dels immigrants a casa nostra: la seva regulació mitjançant un permís de residència per punts, com el carnet de conduir, que certifiqui una total submissió a les nostres regles de joc.

Algun partit i determinats sectors socials xenòfobs, s’oposen al procediment d’arrelament dels que no tenen papers. Per aquesta gent, l’arrelament és impossible, ja que segons ells, l’immigrant il·legal no tindrà mai arrels i sempre serà il·legal, fins que abandoni el nostre país. Per tant, proposen suprimir les regularitzacions extraordinàries i establir, pels que tenen papers, un examen que demostri que tenen suficients coneixements de la cultura i els costums del país, a més de saber parlar i escriure en la llengua autòctona, com a condició indispensable per quedar-se a casa nostra.

Però per aquests sectors, les alternatives passen per demostrar el domini de la cultura i la llengua catalana per una banda, i la cultura i la llengua castellana per l’altra. Pels primers, els immigrants haurien de conèixer la història catalana, des de Guifré el Pilós, fins a la proclamació de la República Catalana del president Macià, passant per l’aventura mediterrània dels almogàvers, la genealogia completa dels reis catalans, la constitució del primer parlament a Europa en terres catalanes, la reconquesta de Mallorca als sarraïns per part de Jaume I, els principals episodis de les guerres carlines, la Mancomunitat, la instauració de la Generalitat, l’episodi del timbaler del Bruc, la creació de Lliga Regionalista, l’aixecament de Prats de Molló, la guerra civil espanyola, l’afusellament de Lluís Companys, els 40 anys de dictadura franquista, els Fets del Palau, el retorn del President Tarradellas, el restabliment de l’Estatut, els governs de l’expresident Pujol i les glòries del Barça, entre d’altres.

Tanmateix, en l’apartat cultural, podrien posar-hi més cullerada i exigir que els estrangers demostrin haver llegit el Tirant lo Blanc, les poesies d’Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi, el Canigó de Jacint Verdaguer, les obres de Joan Maragall i Josep Maria de Segarra, Mercè Rodoreda i Baltasar Porcel, Salvador Espriu, Vilas-Matas, Martí Pol i Andreu Buenafuente. També haurien de conèixer els pintors de l’Escola d’Olot, Dalí, Picasso, Tàpies i Barceló. I saber les cançons d’Els Setze Jutges, Sopa de Cabra i Sau….

En la versió castellana, espanyolista i carpetovetònica, a més de dominar la llengua i l’escriptura espanyola i demostrar haver llegit des dels clàssics castellans (Góngora, Quevedo i Cervantes), Larra i els altres romàntics, o Valle-Inclán, García Lorca i Camilo José Cela, els immigrants haurien de conèixer la història d’Espanya, des de la singularitat de les províncies hispàniques de l’Imperi Romà, les figures de Viriato i Don Pelayo, la Reconquista, la fundació d’Espanya amb el Casament dels reis Catòlics i el descobriment d’Amèrica, fins l’epopeia d’Agustina de Aragó, la guerra de la Independència, la Constitució de Cadis, la dictadura de Primo de Rivera, la transició democràtica a la mort de Franco i la constitució espanyola del 1979.