La dona de l'avinguda de Roma

Fa uns quants dies, passejant per Manlleu, davant de l’oficina de Caixabank de l’avinguda de Roma, em vaig trobar una estampa ben curiosa. Una dona armada amb un barret de palla i una cadira de càmping protestava amb un cartell on es podia llegir un eslògan amb el missatge: “Lladres, torneu-me les preferents”. El seu pecat? Haver confiat en l’entitat per invertir els diners de l’herència dels seus pares en participacions preferents que ara, amb l’esclat de la bombolla, s’han convertit en paper mullat. Una víctima més de les entitats bancàries que, amb aquest producte, van estafar milers de ciutadans, impedint-los que ara treguin els estalvis de tota una vida.

Em vaig acostar per conèixer la seva història i és ben senzilla: morts els seus pares ella va rebre una herència de 40.000 euros. Com que no necessitava els diners, va decidir que el millor era fer un petit racó per quan poguessin fer més falta. Es va dirigir a la seva oficina de tota la vida i, allà, li van oferir un producte a un bon interès garantint-li que podria treure els diners quan voldria sense problemes. Res de “hauràs d’esperar a que algú altre t’ho compri”, res de “això és un producte sense data de venciment”, ni de “és un producte de risc”, etc. Simplement un “tranquil·la, quan vulguis els diners en tres o quatre dies els tens”. Però, oh, sorpresa! El dia que va anar a buscar els estalvis resulta que no els podia treure. Allò eren preferents? Prefe… què? Preferents. Un producte etern amb un bon interès, però sense possibilitat de treure el capital fins que una altra persona te’l compri. Una variant del sistema piramidal. Allò té valor mentre hi ha comprador, sinó és paper mullat.

Així que la nostra protagonista, com tants altres estalviadors, es va quedar sense estalvis i amb cara de tonta. Això sí, Caixabank, sempre tan generosa, li ofereix la possibilitat de canviar aquestes preferents per accions i deute subordinada, que no podrà treure fins d’aquí 10 anys! I si jo necessito els diners ara? Ho sentim! I si jo necessito aquests diners per pagar la hipoteca que no puc pagar perquè m’he quedat sense feina? Li embarguem el pis! O sigui que el banc té els meus diners, no me’ls dona i, llei en mà, em pot embargar el pis, o la nòmina, o els béns si deixo de pagar. I aquí no passa res! I els directius de bancs intervinguts segueixen cobrant milionades d’escàndol! I estem immersos en un rescat per salvar la mala gestió dels bancs, però ningú va a la presó. I, el que és pitjor, milers de persones ara no poden treure els estalvis de tota una vida.

Ara fa uns dies que no passo per Manlleu i desconec si la dona de l’avinguda de Roma continua allà amb el seu cartell i el seu barret de palla, però el que tinc clar és que si tots féssim com ella i ens poséssim davant de les nostres entitats, o ajuntaments, o Parlament, o constructores, o tots aquells que ens han pres el pèl durant tant i tant de temps potser, i només potser, en trauríem alguna cosa. De moment, a Galícia ja hi ha hagut el primer cas a favor d’un client que ha pogut recuperar les preferents. Qui sap? Potser això marca un precedent, però vist com està el pati el millor que es pot fer amb els estalvis ara mateix és disfrutar-los. Això si encara hi ha gent amb estalvis, naturalment.