El circ de la campanya electoral

Ja ha començat el circ de les eleccions i no hi falta de res: el túnel del terror del PP, el tren de la bruixa de ciutadans, els pallassos socialistes, Pere Navarro fent de trapezista sense xarxa. Sense oblidar Joan Herrera, convertit en l’home invisible o el domador de les esquerres, Oriol Junqueras. I la traca final amb el gran Artur, l’il·lusionista més brillant de Catalunya.

Tots ells competeixen en el concurs per veure qui la diu més grossa, i sembla que aquest any tots els partits s’ho han pres més seriosament que mai. El PP, per exemple, ha fet fortuna amb l’spot dels cognoms, on ens intenten vendre que, si Catalunya és independent, els Garcia passaran a dir-se Garriga. Després d’aquesta bestiesa, només els queda per dir que si Catalunya és independent vindran les set plagues bíbliques i arrasaran el país.

Els socialistes tampoc no es queden enrere. Montilla diu que els referèndums són propis d’una dictadura, Marcelino Iglesias parla de 100 milions de morts per culpa del nacionalisme i Chacón segueix preocupada per la identitat del seu fill i per les fronteres que, com el mur de Berlín, dividiran Catalunya d’Espanya. Mentrestant, Navarro segueix més desenfocat que el personatge de Robin Williams a “Desmontant a Harry” i, com a l’spot del PSC, es manté al mig de tots, escoltant el que diuen els altres sense pintar res. I és que l‘únic mèrit que se li podrà atribuir el 25 de novembre, serà el de batre el rècord de caiguda lliure de Fèlix Baumgartner.

Una mica més desapercebut, el pobre Junqueras, segueix mirant de trobar un forat que no hagi ocupat encara Convergència, mentre de reüll vigila que les CUP i Solidaritat no li robin els vots independentistes. I Herrera, conscient del poc ressò mediàtic que té, opta per posar-se samarretes grogues amb l’eslògan “Catalunya is not CIU”. Deu pensar que si no se l’escolta, almenys se’l veurà.
I què fa Convergència? Doncs el ridícul també. No se li acut res més que presentar-nos al president com el Messies. El Moisès que ens ha de guiar a traves de les aigües fins a l’independentisme. El Neo de Matrix, escollit entre els homes per alliberar-nos de la tirania d’Espanya, oferint-nos la píndola de la independència per despertar del malson de les retallades. Retallades que, com Mas ja s’ha encarregat de recordar-nos, són culpa del Tripartit!

I veient tot aquest espectacle lamentable i tenint en compte la importància d’aquestes eleccions, un es pregunta si no hagués estat millor eliminar la campanya i anar directe a les votacions. D’aquesta manera ens estalviaríem declaracions i contradeclaracions, vídeos més propis del Polònia que de política, minutatges absurds al Telenotícies, finançaments il•legals per pagar costosos pavellons plens de militants ja convençuts que es dediquen a fer de “palmeros” del líder corresponent. I el més important: també ens estalviaríem una colla de milions d’euros que, tal i com està el pati, es podrien destinar a causes millors que no pas a fer publicitat d’uns partits que segueixen sense entendre res i que es preocupen més de fotre’s clatellots els uns als altres que dels problemes reals.