Nadal 2012

Malgrat les recomanacions oficials d’estalvi d’electricitat per fer front a l’elevat cost del petroli, l’energia nuclear i les energies renovables, els carrers de tot el país començaran a resplendir amb les il·luminacions nadalenques. La majoria de la població ha deixat de ser catòlica practicant, però la tradició de comprar compulsivament, gastar en participacions de loteria, posar caganers als aparadors, organitzar sopars d’empresa i reunir-se amb la família al voltant d’una taula, persisteix sense alteracions.

I començaran a sortir aturats disfressats de pare Noel. Els dimonis d’Els Pastorets esmolaran les seves forques per escometre en Lluquet i en Rovelló. I els àngels presidiran els pessebres, disposats a foragitar Satanàs i Llucifer. Però molta gent ha perdut les referències mitològiques i religioses d’aquests personatges. Simplement són herois ficticis, com Superman.

També hi haurà persones que celebraran les festes de Nadal, però des de la vessant més simple i lligada a l’exaltació de la pobresa, simbolitzada en les figures de Jesús, Josep i Maria, front a la perversió consumista. Per elles, Jesús va néixer en un pessebre perquè ningú no va voler donar acolliment a la seva mare abans de parir. Tanmateix, molts han oblidat les arrels del Nadal i han convertit el cant a la senzillesa i la fraternitat en una fastigosa apologia del diner, l’abundància i la competitivitat.

Mentre les botigues, els hotels i els restaurants ompliran més o menys els calaixos, els moderns Jesús es fotran de fred o de tristor. La solidaritat amb els pobres s’ha transmutat en adulació i adoració dels mercats: s’ha d’ajudar els que es forren amb la crisi i s’ha de trepitjar l’escòria de pàries i desnonats que caminen sense nord, sense casa i amb les butxaques buides.

Hi ha massa gent que es deixa portar per l’orgull i l’afany de dominació. Obeeixen cegament la doctrina oficial i prefereix ser solidària amb el colesterol, la diabetis i la hipertensió. Alguns ciutadans no suporten aquestes festes perquè els obliguen a simular que són feliços. I és que ens podem barallar tot l’any, però per Nadal toca pau i alegria. Mentrestant, esperarem que ens toqui la grossa. I com deia Joan Salvat-Papasseit, “Demà posats a taula oblidarem els pobres / -i tan pobres com som-. / Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l’hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar”.