Opinió

Llibres sagrats
Quan parlem de ‘Llibres Sagrats’, acostumem a referir-nos als diferents codis religiosos convertits en arquetips intocables –tótems i tabús- de les diferents religions instal·lades al planeta, després de segles d’immersió històrica. Al costat de la Bíblia, l’Alcorà, la Torà, el Dhammapada i el Bhagavad-Gita, permeteu-me la llicència de fer constar com a ‘Llibres Sagrats’ (que no vol pas dir immutables) ‘El Capital’ de Marx, el ‘Llibre Roig’ de Mao, les ‘Leyes Fundamentales del Movimiento’, ‘Harry Potter’, ‘El Llibre Guiness dels rècords’, ‘Don Quijote’, ‘Romeo i Julieta’, ‘El Quadern Gris’ de Josep Pla, les ‘Memòries’ de Josep M. de Segarra, ‘Canigó’ de Verdaguer, ‘La Divina Comèdia’, ‘El Petit Príncep’, el ‘Tao Te King’ i el ‘Yi King’, entre d’altres.
Tots aquests libres diuen coses que els seus lectors i devots solen interpretar a la seva manera -segons les conveniències i les servituds de cadascú. Una persona catòlica molt conservadora, per exemple, en comptes de ponderar i aferrar-se a les ‘Benaurances’ de l’Evangeli, també pot proclamar un missatge de por a la fúria i als castigs de Yavéh. Un cristià progresista lector de l’Evangeli, a més de fer seu el missatge d’amor i perdó de Jesús, també pot fer seva la faceta rebel del fill del fuster de Natzareth quan deia “No he vingut a posar pau, si no espasa”; o quan matxucava i foragitava els mercaders i canvistes del temple de Jerusalem. De fet, de la Bíblia s’en poden treure conclusions ben variades; per exemple, que fa apologia de la poligàmia, les guerres a favor d’Israel (el poble elegit), l’incest (Lot i les seves files) o l’embriaguesa (Noé i el seus fills). O que és un llibre amb la poesia eròtica més refinada de la història i un compendi dels consells més savis.
Molta gent d’arreu del món blasma l’Alcorà a través de l’elecció de determinats paràgrafs o determinades sures per pontificar sobre la cruetat i la maldat del ‘llibre’ dels musulmans que, suposadament, incita a l’odi, la guerra, la violència i la submissió. Dies enrere, però, amb motiu de la jornada de portes obertes de la mesquita del carrer de Sant Francesc, la Comunitat Islàmica de Vic va editar un full divulgatiu, amb algunes cites de l’Alcorà basades en la pau i la convivència d’un col•lectiu que no para de repetir cada dia (les vegades que calgui) la fòrmula ‘Salam Aleikum’! (Que la pau sigui amb vosaltres!).
Vet aquí alguns fragments del l’Alcorà extrets del sosdit full: “Qui mata un innocent que mai no ha fet cap cosa perversa en aquest món, és com si hagués matat tota la humanitat, i qui salva una vida és com si hagués salvat tota la humanitat”. “Déu va crear el cel i la terra, les diferències de les vostres llèngües i la varietat de tots els colors de la vostra pell”. “Homes! Heu estat fets pobles i tribus diferents perquè reconegueu les diferències i la igualtat dels uns i dels altres”. Finalment, una cita de Mahoma diu: “No hi ha diferència entre l‘àrab i el que no és àrab, entre el blanc i el negre. Només hi ha diferències entre l’home virtuós i el que no ho és”.
Una cosa semblant passa amb el ‘Bhagavad-Gita’, el ‘llibre’ dels hinduïstes, que segons quins fragments s’en resaltin, passa de ser un cant diví a la bondat i l’alegria còsmica, a una apologioa de la destrucció. Si analitzem parcialment i acotem interessadament tots els ‘llibres sagrats’ ens podem trobar amb moltes paradoxes i anacronismes. Com ara que la salvadora lluita de classes en favor dels proletaris pot esdevenir l’excusa per manipular la massa i donar privilegis als líders dels partits comunistes. Que ‘Harry Potter’ bascula entre la ciència ficció i el manual d’instruccions per convertir-te en un il·lús i un estúpid. O que Josep M. de Segarra era molt conservador, però escrvia com els àngels.