Efemèrides de febrer

L’origen de la paraula “efemèride” va lligat a l’astronomia i ens remet a l’estudi dels cossos celestes. Però el llenguatge popular l’ha convertit en un esdeveniment notable que es recorda en el seu aniversari. Una de les efemèrides més conegudes i mítiques del mes de febrer és el famós cop d’estat protagonitzat el 23-F de 1981 pel tinent coronel Tejero, una conspiració compartida per membres d’extrema dreta franquista d’una trama civil, un grup de militars de rang elevat de l’exèrcit espanyol i, per activa o per passiva, el mateix rei Juan Carlos. Molts anys abans, el mes de febrer de 1946, l’Assemblea General de les Nacions Unides va condemnar durament el règim del general Franco i li va prohibir ingressar a l’organització mundial.

Però el mes de febrer també és el marc d’aniversaris molt més positius i enriquidors, que associem amb benefactors de la humanitat, la cultura i la ciència. Així, el 3 de febrer de 1468 va morir Johanes Gutemberg, un home que no va morir en va perquè ens va llegar l’impremta, un dels invents més transcendentals de la civilització. El seu descobriment va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa. I posteriorment, va afavorir la socialització de la literatura i la premsa escrita.

Gràcies a l’aportació de Gutemberg tots hem pogut llegir (de grans i de petits) les meravelloses aventures novel·lades de Jules Verne, nascut un mes de febrer de 1828 i impulsor de la literatura de ciència-ficció. Tanmateix, en el món de les belles arts, ningú no posa en dubte l’extensa herència de Miquel Àngel Buonarroti, l’escultor, pintor, arquitecte i poeta italià del Renaixement que ens va llegat obres tan immortals com La Pietat, el Moisès, el David, la cúpula de la basílica de Sant Pere i les pintures de la Capella Sixtina.

El 12 de febrer de 1809 va venir al món Charles Darwin, el naturalista anglès que ens va fer baixar de les altures i tocar a tots de peus a terra amb la teoria de l’evolució. Però el món no seria el món sense música; i això és el que deuria pensar George Harrison, el membre dels Beatles més serè i vibrant de l grup, que va néixer el febrer de 1946. Queda clar, doncs, que les dictadures i el soroll de sables militars mai podran fer ombra a la música, la literatura, la pintura, l’arquitectura i la ciència.