La brossa, per la finestra

Per fi. Ja s’ha acabat el maleït anunci de reciclatge: “Envàs, on vas?”. He de reconèixer que, com a campanya de màrqueting, l’anunci ha funcionat d’allò més bé. Per repetició, per original, per pesat… A molta gent els feia ràbia però, el cas, és que la maleïda cançoneta se’t ficava al cap fins al punt que s’ha convertit en un dels fenòmens del l’any que acabem d’encetar. I la prova és que ha donat lloc a múltiples paròdies.

L’anunci, doncs, em sembla collonut! El que ja és més criticable és el missatge. D’entrada un anunci que convida al reciclatge sembla que ha de tenir voluntat de fer canviar la consciència de la gent que, per mandra, falta d’espai o desconeixement no recicla bé els productes. Fins aquí res a dir. El problema és que si gratem una mica, i tal i com es va encarregar de denunciar Iniciativa per Catalunya Verds, l’anunci no era una campanya per ensenyar-nos a reciclar, sinó una campanya per evitar que acabin al contenidor productes que no paguen per ser reciclats.

És a dir, la campanya respon a interessos econòmics, no ecològics, d’aquelles empreses (Ecoembe i Ecovidrio) que es neguen a reciclar objectes pels quals no han pagat. I com que l’empresa no vol pagar, la responsabilitat se’ns carrega al ciutadà. Com sempre!
Ja no se’ns demana només que separem la brossa, la qual cosa ja demana voluntat… i una cuina una mica gran. Ara també se’ns diu que separem diferents tipus de vidre, segons si és Murano o “culobotella”.

I no només això. Cada vegada que vinc a Manlleu em sorprèn veure que aquí, a diferència de Barcelona, no se separen els envasos de plàstic dels de cartró. Per què a un lloc sí i a l’altre no? Em costa d’entendre. Què passa? Que a Manlleu reciclem pitjor, o que a Barcelona es recicla massa?

Ha arribat un moment en que hi ha cuines que semblen un laboratori de brossa: orgànic, rebuig, paper, vidre… i això sense comptar l’oli usat, el aparells elèctrics, les piles, les paelles, els tests, el mobles vells, la pintura… home, la veritat és que no ens ho posen fàcil. I, per si no n’hi hagués prou, no fa massa poso RAC 1 i sento a un expert dient que el lleixiu no es pot llançar pel desaigüe i que s’hauria de portar a la deixalleria! A vegades em pregunto. Coi! I per què em cobren impost de residus! Si els hi fem tota la feina!
I si, a sobre de fer tot aquest esforç, t’assabentes que tot plegat és un “paripé” econòmic, et donen ganes de fer el que fan a alguns barris sense recursos: agafar la bossa de la brossa i, sense ni fer el nus, llançar-la per la finestra. I que recicli un altre!